Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la CNT (adherida a la AIT)

Manifestació pels barris de Mataró, el 10 de març, contra la Reforma Laboral, i per l'Autoorganització de la Classe Treballadora

2012-03-05T11:52:00.002+01:00

Dissabte 10 de març - 17h - Plaça Isla Cristina (Plaza de los taxis, Cerdanyola)

LaC.N.T. de Mataró i el Grup Anarquista L’Albada Social convoquemuna manifestació el proper 10 de Març contra la Reforma Laboral iper l’autoorganització dels i les treballadores.

Creiemque s’ha de respondre amb contundència al nou atac de l’Estat ila Patronal, i. l’única manera de fer-ho a l’alçada de lescircumstàncies és la convocatòria d’una Vaga General Indefinida,i el camí cap a aquest fi passa per l’autoorganització i lalluita permanent dels treballadors i treballadores.

Peraixò, i perquè no podem quedar impassibles davant aquests abusos,convoquem aquesta manifestació per tal de fer una crida alsciutadans de Mataró. No ens podem quedarparats i baixar el cap durant més temps, és hora d’actuar.

Lamanifestació començaràa la Plaça Illa Cristina, on su convoquem a les 17h i transcorreràpels barris de Cerdanyola, Peramàs, Pla d’en Boet i Centre. El recorregut serà: C. Rosselló, Pg. de Ramón Berenguer III, Av. Gatassa, C. JosepMontserrat i Cuadrada,C.d'Arnau de Palau, Pl. Catalunya,C.Aribau,Rda.O'Donell,C.Joan Larrea, Rda. Francesc Macià, C. Unió, Pl. Cuba, C. Palmerola,Pl. de les Tereses, C. Sant Josep i Ajuntament de Mataró, onfinalitzarem al voltant de les 20h.

MANIFEST CONJUNTDE LA C.N.T. DE MATARÓ I EL GRUP ANARQUISTA L’ALBADA SOCIAL:

PERL’AUTOORGANITZACIÓ I CONSCIENCIACIÓ DE LA CLASSE TREBALLADORA:

Davant la darreraReforma Laboral, a la classe treballadora no li queda cap més opció:autoorganitzar-se i lluitar amb contundència pels seus drets i perla seva dignitat.

La resposta que hauríemde donar els treballadors i les treballadores hauria de serproporcional a l’agressió que hem rebut. Aquesta resposta no potser una altra que forçar al Govern Espanyol a fer marxa enreremitjançant una Vaga General Indefinida. Lamentablement la classetreballadora, avui dia, es troba desencantada i desmobilitzada. Pertant, per dur a terme una veritable Vaga General amb perspectives devictòria obrera, es fa necessari un procés de profundaautoorganització i conscienciació dels treballadors.

Els sindicats derepresentació, petits i grans, reforma rere reforma, derrota rerederrota, porten 30 anys demostrant la seva ineficàcia com a modeld’organització obrera i la seva complicitat amb els governs quegaranteixen els seus privilegis a base de subvencions. Avui dia lacredibilitat d’aquestes organitzacions es troba en les seves horesmés baixes. Per desgràcia, amb la seva traïció han desvirtuat elsindicalisme i la lluita de classes en general.

La CNT de Mataró i elGrup Anarquista l’Albada Social reivindiquem l’anarcosindicalismecom a eina de lluita laboral i l’anarquisme com a sistema de valorsdel poble treballador, per plantar cara a les classes dominants iassolir la seva completa emancipació social: el comunismellibertari.

Es per això que eldissabte 10 de març sortirem als carrers de la ciutat. Perquè calque els treballadors i les treballadores sapiguem que el nostre destíi el dels nostres fills i filles estan a les nostres mans. Que tenenles eines necessàries per imposar-se als seus explotadors, així comla responsabilitat de deixar en herència a les properes generacionsun món de justícia i llibertat.

CONTRA LA REFORMALABORAL:

Aquesta Reforma Laboralsignifica un retrocés sense precedents en els drets de la classeobrera.

Existeixen tants motiusper combatre aquesta llei com articles hi apareixen. Amb aquestdecret es pretén generalitzar encara més la precarietat laboral,facilitant els canvis de jornada, horari, retribució o centre detreball. Per no parlar del nou contracte indefinit per a empreses ambmenys de 50 treballadors (on treballem la gran majoriad’assalariats),que inclou un períodede proba d’un any. En altres paraules: acomiadament lliure igratuït.

El PP porta mesosomplint-se la boca amb que el seu govern crearà llocs de treball.¿Quina és la seva fórmula? Fer més fàcil i barat l’acomiadament.Les indemnitzacions als treballadors acomiadats es reduirandràsticament: els acomiadats improcedentment (sense motiusobjectius) rebran una indemnització per sota de la meitat del querebien fins ara. D’altra banda, qualsevol empresa que tingui menysbeneficis (no calen pèrdues) tindran una “causa justificada” peracomiadar-nos.

A més, es volcriminalitzar i explotar vilment els treballadors sense feina quecobrin l’atur. L’Estat castigarà als treballadors que, contra laseva voluntat, no poden treballar perquè la societat de consum il’economia de mercat no li ofereixen cap oportunitat de guanyar-sela vida. Aquests treballadors seran forçats a fer feines en beneficide la comunitat. Això no es altre cosa que fer-nos treballar a canvide res. Vist d’una altra manera, treballar a canvi d’un dret queja hem adquirit amb les nostres cotitzacions a la Seguretat Social:la prestació d’atur.

Aquests només sónalguns detalls d’aquesta Reforma que és un insult a la dignitatdels treballadors d’avui i a la memòria dels treballadors itreballadores d’ahir (que amb les seves lluites van conquerir elsdrets que ara ens volen robar). No podem quedar impassibles davantaquest abús.

Elsanarcosindicalistes i anarquistes no ho farem, i el dissabte 10 demarç sortirem al carrer amb orgull i amb dignitat. Cal queressorgeixi l’autèntic moviment obrer, que no es altra cosa queels propis treballadors i treballadores organitzades solidàriament ien lluita permanent contra les classes dominants. Sense subvencions,sense alliberats i sense dirigents.

Avui com ahir:

Anarcosindicalisme iAnarquisme!

Per l’autoorganitzacióde la classe treballadora!

Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la CNT

mataro.cnt.es

flmataro@cnt-ait.es
C/Nou de Caputxines, 10bis, 08301 Mataró

699 31 37 85

Grup Anarquista "L'Albada Social"

albadasocial.wordpress.com

grup.albada.social@gmail.com

La CNT i el Grup Anarquista L'Albada Social es manifestaran a Mataró contra la Reforma Laboral

2012-02-25T23:30:00.001+01:00

El nostre sindicat i el Grup d'Afinitat Anarquista L'Albada Social han decidit convocar una manifestació pels barris de Mataró com a resposta a la Reforma Laboral recentment aprovada pel Consell de Ministres de l'Estat Espanyol.

Creiem que és hora que les treballadores i els treballadors de la nostra ciutat s'adonin que és necessari que siguin ells mateixos els que s'organitzin i lluitin contra els abusos del Capital i l'Estat. La nostra mobilització anirà encaminada a estendre aquesta idea, a més de fer públic el nostre rebuig a la Reforma Laboral, que dinamita drets i conquestes socials fonamentals per a la classe treballadora.

La militància de la CNT de Mataró i el Grup L'Albada Social ja estan treballant en diferents aspectes per a la organització d'aquesta manifestació. En breu, concretarem informació més detallada sobre l'acte: recorregut, data i hora. Convidem a tota la classe treballadora mataronina a participar-hi.

Laberinto del Fauno

2012-02-14T14:02:00.001+01:00

Us convidem al Cine-forum d'aquest diumenge a les 18:30 a la seu del sindicat.

La pel·lícula triada és "El laberinto del fauno".

Llibertat pels 3 de Niça!

2011-11-30T11:45:00.002+01:00

El passat 1 de novembre, la policia francesa va detenir a 3 joves (d'Iruña i Logroño) que havien viatjat fins a Niça per participar en les movilitzacions de protesta contra la cimera del G-20. En un control els gendarmes francesos van descobrir al cotxe dels tres companys material d'escalada i de treball (guants, ulleres de protecció, un piolet, crampons, bastons de senderisme i una navalla). Cal dir que un dels detinguts és amant de la muntanya i practica l'alpinisme.

L'endemà van ser jutjats i condemnats a 4 mesos de presó cadascú per "tinença i transport d'armes de sisena categoria amb tentativa d'organitzar actes violents contra les persones". Són considerades armes de sisena categoria tots els objectes que puguin ser utilitzats com una arma en algún moment.

En el judici va quedar clar que no es jutjaven uns actes sinó que es jutjaven les ideologies, ja que els detinguts van haver de respondre a preguntes sobre la seva implicació en moviments socials i organitzacions revolucionàries.

Un dels detinguts és afiliat del Sindicat d'Oficis Varis de Logroño de la CNT, i per tant pertany a la nostra organització revolucionària. Esperem que aquest fet no sigui castigat per les autoritats franceses.

Per tot això el Sindicat d'Oficis Varis de Mataró se sent doblement atacat.

Primerament ens sentim atacats perquè s'està reprimint a persones que s'enfronten al G-20 al que també ens enfrontem nosaltres i som conscients que aquesta repressió també la podem patir nosaltres.

Després ens sentim greument atacats pel fet que es pugui castigar el simple fet de pertànyer a la nostra organització, la CNT-AIT.

De moment només ens queda expresar la nostra indignació amb les autoritats franceses i exigir, en la mesura de les nostres modestes forces, l'alliberament dels 3 companys empresonats a Niça.

Som conscients de la limitada repercussió d'aquest text, però esperem que pugui almenys pujar la moral dels companys empresonats i de tots aquells que lluiten per la seva llibertat en veure que també nosaltres ens sentim solidaris.

Aprofitem per fer una crida a l'organització formal i permanent en federacions d'anarcosindicats i federacions de grups d'afinitat anarquistes per practicar la solidaritat de forma coordinada i reaccionar millor contra la repressió.

LLIBERTAT PELS 3 DE NIÇA! ELS VOLEM A CASA!
LIBERTAD PARA LOS 3 DE NIZA! LOS QUEREMOS EN CASA!

CONTRA LA REPRESSIÓ: UNIÓ I ORGANITZACIÓ!

+ into: http://libertadparalostresenniza.blogspot.com/ (grup de suport als detinguts)

Secretaria de Premsa i Comunicació del SOV de Mataró

V de Vendetta. Cine-Forum. 11 de Desembre. 18h

2011-11-25T16:59:00.001+01:00

En breu comencem un cicle de cinema amb el que pretenem reunir-nos a la nostra seu per passar unes bones tardes de diumenge entre companys i companyes que aprofitarem per debatre sobre les temàtiques de les pel·lícules.

La primera pel·lícula que veurem serà V de Vendetta d'Alan Moore i David Lloyd de la que han sorgit simblols d'algunes protestes populars en l'actualitat.

Us convidem a compartir la tarda del diumenge 11 de desembre amb nosaltres i us esperem a les 18h al C/ Nou de Caputxines, 10 bis, de Mataró (darrere de la EOI).

L'Assemblea acorda sumar-se al boicot a Triodos Bank per falta d'ètica.

2011-11-25T13:34:00.001+01:00

Hace algunas semanas nuestro sindicato decidió pasar sus cuentas corrientes a la entidad Triodos Bank que, supuestamente, se dedicaba a financiar únicamente proyectos socialmente respetuosos y sostenibles. Consideramos en su momento apostar por la “Banca Ética” (término de por si contradictorio) ya que, puestos a depositar los fondos de nuestra organización obrera en una entidad financiera, preferíamos hacerlo en una que no colaborase con su financiación en el desarrollo de actividades económicas que contribuyesen al sufrimiento, la ignorancia, la humillación y la muerte del género humano. Lamentablemente nos equivocamos con Triodos Bank, ellos también financian el dolor y la muerte.

Recientemente hemos tenido noticia de las prácticas repugnantes desarrolladas por una fundación financiada por Triodos Bank, la Fundación Internacional O’Belén. Esta fundación, que gestiona desde hace varios años diversos centros de menores, ha sido públicamente denunciada por el trato degradante e inhumano que presta a los menores en sus centros. La fundación O’Belén es la entidad que acumula más denuncias por maltrato infantil en el Estado Español. En un informe emitido por el Defensor del Pueblo en 2009 se expone que en dicha entidad se desarrollaban actos de violencia física contra los menores, medicación forzosa y encierro en celdas de castigo. Estas celdas fueron calificadas por el mismo Defensor

del Pueblo como “medievales”. Además, han salido a la luz varios casos de intento de suicidio entre los menores residentes y, de hecho, han muerto ya tres niños por este motivo entre 2007 y 2011. También Amnistía Internacional ha denunciado estos hechos a través del testimonio de algunos menores maltratados en su informe “Si vuelvo, me mato”.

A raíz de la salida a la luz de estos hechos tres centros fueron cerrados, varias comunidades autónomas rescindieron sus contratos con O’Belén y la entidad financiera “IberCaja” les dejó de prestar apoyo económico. Sin embargo, Triodos Bank parece tener menos escrúpulos a la hora de hacer negocios con esta gentuza. Según el blog de la campaña de boicot a dicho banco se señala que O’Belén mantiene un depósito de 441.320 euros en la entidad y posiblemente también varios activos inmobiliarios. Posiblemente

estas cantidades sean las responsables de la negativa de Triodos Bank a romper sus relaciones con O’Belén.

Resulta lamentable observar como una entidad que se vanagloria de ser socialmente responsable puede poner precio a la vida y el sufrimiento de las personas, traicionando además la confianza de todas aquellas personas y organizaciones que decidimos depositar en ella nuestro dinero. Por todo esto la asamblea de trabajadores del SOV de Mataró de la C.N.T.-A.I.T. decidió en su última asamblea el cierre de sus cuentas en la entidad Triodos Bank, así como la difusión pública de los hechos antes mencionados para

contribuir así a desenmascarar a Triodos Bank y promover el boicot a su entidad.

Animamos a que cerréis vuestras cuentas a todas las personas, colectivos, organizaciones sindicales y asociaciones que tengáis cuentas abiertas en Triodos Bank. Asimismo os pedimos que comuniquéis a dicho banco los motivos por los que os desvinculáis de la entidad y les exijáis que rompan sus relaciones con la Fundación Internacional O’Belén.

Para más información os recomendamos que visiteis la página

http://boicotatriodosbank.blogspot.com/

L'Assemblea del Sindicat

En que quedem? Votem o no votem?

2011-11-11T19:47:00.001+01:00

Cartells clarament contradictoris. Les mateixes organitzacions ens demanen coses contràries en uns cartells segurament dissenyats per alliberats i molt provablament finançants amb els diners que reben de subvenció en funció dels vots que obtenen a les eleccions sindicals o municipals.

Que diu la CNT:

Abstenció a totes les eleccions:

polítiques i sindicals,

generals i municipals!

¿Unanimidad o votaciones? Sobre la concepción anarquista del federalismo

2011-10-30T20:31:00.001+01:00

No compartimos de ninguna manera la idea de que la unanimidad y la posibilidad de impugnar acuerdos representen el gobierno de la minoría sectaria o taliban. Los acuerdos sirven para hacer cosas conjuntas. Si hay una parte de la federación que no comparte una propuesta, la federación entera tampoco la comparte, esto es una realidad que no es puede negar.

En este caso, si la federación actúa en base a un acuerdo que no es unánime, hay una parte de la federación que está asumiendo unas acciones o posicionamientos que se los son contrarios. La parte de la federación que no puede aceptar los acuerdos, para mantener su autonomía, se tiene que separarse de la federación. Esto quiere decir que con cada acuerdo tomado por mayoría de votos se está excluyendo la minoría de la federación y no se considera sectario. Este hecho es muy conocido por aquellos que ocupan las posturas mayoritarias en cualquier organización. La ley de las mayorías es defendida cuando uno está en mayoría pero se más incómodo cuando se está en minoría.

La otra opción está en dar derecho a la impugnación y que ningún acuerdo no sea aplicado por la federación si alguna parte no lo puede aceptar como propio. De este modo nadie tiene que aceptar acuerdos contrarios a sus planteamientos y por otro lado nadie está vetando la acción libre y autónoma de nadie. Cada parte de la federación tiene autonomía para aplicar aquello que la federación no ha aceptado en conjunto, siempre que sea en su ambito de actuación específico. Si las partes de la federación no se ponen de acuerdo en si hay que hacer A o B, pues que unas partes hagan A y las otras B y la práctica demostrará cuál era la mejor opción y provablamente quedarà claro que había que hacer C.

Además, como la federación es una táctica organizativa, esta justificada sólo desde el sentido práctico y nunca puede constituïr una finalidad en ella misma. La federación es una herramienta que comparten las diferentes partes federadas para coordinar su acción. La federación es un instrumento de coordinación, y sólo los integrantes de la federación, los grupos, tienen capacidad de aplicar en su ámbito de infuencia los acuerdos generales de la federación. Es por eso que cualquier acuerdo de la federación que no sea unánime no será aplicado en todo el ámbito de influencia de la federación. Si se decide votando, quienes estan de acuerdo con la decisión la aplicaran y los que no, en el mejor de los casos, dejaran hacer, o en el más común de los casos tendran tentaciones de boicotear la acción impuesta por la federación.

Entonces, no sería más prudente, en caso de desacuerdo, dejar que cada parte actue según dicte su conciencia y no bloquear la acción de una parte de la federación bajo el pretexto de la coherencia de cara al exterior?

Una manera de ser coherentes de cara al exterior en todas las ocasiones es constituir un comité ejecutivo que decida que se puede hacer, decir u opinar en público. La otro manera, por miedo a ser considirados autoritarios, es decidir el que es puede hacer, decir u opinar haciendo valer la fuerza de los votos. Tanto en un caso como en el otro la autonomía y el prinincipio federativo del libre pacto solidario brillan por su ausencia. La ventaja del comité ejecutivo es que sus resoluciones generan indignación en aquellos que no las comparten por no haber sido consultados y por lo tanto se oponen a su aplicación con energía y contra toda autoridad. La desventaja de las votaciones es que la mayoría de hombres y mujeres, hoy por hoy, creen en el poder divino de la mayoría sobre el que se sostenta el sistema parlamentario que tanto odiamos los anarquistas.

Abstenció

2011-10-30T20:11:00.003+01:00

Què és l'abstenció electoral?

L'abstenció electoral és un opció personal a l'hora de prendre part en una votació, això comporta no emetre les nostres opinions en forma de vot, ja sigui per no estar d'acord amb cap candidat o per no estar d'acord amb el sistema polític. L'abstenció no s'ha de confondre amb el vot en blanc, ja que aquest té una validesa electoral i podría fer-se servir en benefici d'algún partit si es donés el cas.

Què s'aconsegueix al votar?

Al votar a un partit polític es dona per fet que aquest partit respondrà a les peticions del poble, res més lluny de la realitat.
La erròniament anomenada democràcia (poder del poble), ha demostrat en tots els paísos que no representa realment els ciutadans. La confianza que emets amb el teu vot la deixes en mans d'un grup de persones imposades per un partit polític sobre les que tu no tens cap influència i que una vegada en el poder actuen en el seu benefici o en el teu perjudici, sense tenir cap oportunitat de protesta, ja que amb el teu vot has recolzat i acceptat totes i cadascuna de les decisions del partit.

Conseqüències de la votació

Els polítics són funcionaris els exajerats sous dels quals surt de les butxaques de cadascún de nosaltres. No satisfets amb els seus grans sous, són freqüents els casos de corrupció,malversació de fons desapareguts en extranyes circumstàncies, atacs a les libertats i els drets humans, especulació urbanística i un llarg excètera que sembla no tenir fi. Donant el poder a una persona o un partit, aquest fan les lleis a la seva mida, que són creades exclusivament per usar-les en contra de la gent del carrer, contra tu i contra mi.

Perquè ens oposem a les votacions?

La resposta és senzilla. No estem disposats a acceptar un règim imposat a la dècada dels 70 sota el terror d'una possible continuació de la dictadura franquista. Tampoc estem disposats a mantenir paràsits socials i a pagar les seves campanyes electorals. Tampoc estem disposats a que una familia anomenada "Real" visqui del nostre esforç diari.
No acceptem les diferències entre classes, les seves lleis, el treball assalariat, les seves explotadores empreses. No acceptem les seves iomposicions , els seus atacs autoritaris i la seva manca de justícia.
En definitiva, ens oposem al poder, perquè mentre hi hagi rics hi haurà pobres i mentres hi hagi diner no hi haurà llibertat, igualtat, ni benestar social.
I tot això es manté ferm perquè cada 4 anys milions de persones justifiquen el seu podr injust en aquesta imposicó a la que renten la cara amb el dret a votar, el dret a escollir qui serà el nostre amo que no suposa cap canvi per les nostes vides ni cap millora per la societat.

Quina solució ens queda?

La solució es troba en les persones. L'exemple més clar el trobem a la mateixa història.: la política mai ha canviat la realitat social, cosa que ha aconseguit la unió de les gents.
El funcionament en assemblees, la solidaritat, la lliure unió, la decisió pròpia sorgida de l'anàlisi i la reflexió sobre el present i les necessitats personals i col·lectives. El compromís, creant democràcia directa i real, sorgida de les nostres activitats diaries, conquerint els nostres drets fins l'emancipació total. I sobre tot, la confiança en un mateix, la roptura amb la por a la iniciativa que ens han imposat des de petits. Junts i juntes podem.

Confia en tu mateix. No deleguis la teva veu.

Text original en castellà: Grup Anarquista Tierra (FAI)

Solidaritat amb els perseguits pel bloqueig del Parlament (15-J)

2011-10-03T22:31:00.003+02:00

Avui, 3 d'octudre del 2011, s'ha fet públic que els Mossos d'Esquadra tenen la intenció de detenir a les persones identificades durant les accións de protesta a les portes del Parlament viscudes el 15 de juny. Amb aquestes detencions volen entregar als identificats citacions judicials a l'Audiència Nacional en la que seran processats per suposats atacs contra l'Estat.

Les accions de protesta del 15-J tenien la intenció de bloquejar l'activitat normal de Parlament per impedir que s'aprovessin unes noves retallades.

El nostre Sindicat no pot fer altre cosa que solidaritzar-se amb les persones perseguides i fer-los arribar el nostre suport moral.

Com a organització anarquista que som, ens oposem a tota autoritat i per tant a tota institució de poder i dominació. Per això proposem l'abolició dels estats i ens oposem a la participació en els parlaments per canviar la societat. Considerem que els parlaments democràtics són un engany ja que no representen ni poden representar els interessos de les classe populars i per aixó proposem l'abstenció per que l'acció dels parlaments no tingui la legitimitat donada a les urnes.

Considerem un veritable insult que es vulgui perseguir a tots aquells que defençant la justícia social s'han oposat a les institucions de l'estat. Per nosaltres, aquestes institucions i el seu poder no són justificables pels vots d'una minoria ni d'una majoria.

A més considerem que l'Estat només serveix per mantenir l'estat actual de les coses i per tant les desigualtats económiques i les injustícies social. Els parlaments, els governs i els jutjats només protegeixen els interessos econòmics i polítics dels capitalistes, empresaris, especuladors i burgesos en general.

Ens oposem a la idea de que les institucions democràtiques de l'estat es poden millorar si es canvien els representants. Per nosaltres el problema és el sistema de delegació, representació i autoritat que deixa en mans d'uns quants parlamentaris l'administració de la societat.

La nostra proposta és el lliure pacte entre comunes llibertàries administrades per assemblees que consituteixin una federació lliure en la que no existeixi cap mena de delegació ni us de l'autoritat.

Per tant saludem i defensem qualsevol acció multitudinària que qüestioni la legitimitat dels parlaments i que per via de l'acció directa pretengui defensar la justícia social.

Mort a l'Estat!
Visca la lliure federació de comunes anarquistes!

Secretaria de Premsa i Comunicació

8 d'octubre. Debat al carrer: "El Sindicalismo basura y la Huelga General"

2011-09-30T02:27:00.003+02:00

Per no perdre els bons costums, el nostre modest Sindicat ha tornat a decidir sortir al carrer i a les places.

Tot i que ens agradaría, no tenim prou força per poder fer sortir a milers de persones treballadores de la ciutat per exigir una societat justa sense estats ni mercats.

Així doncs, de moment, farem el que està a les nostres mans: portar les nostres idees revolucionàries a les places per compartir-les amb el poble, amb tots els que com nosaltres estan farts d'aquesta societat de classes, de rics molt rics i pobres molt pobres.

El dissabte 8 d'octubre a partir de les 19h, a la Plaça Isla Cristina de Cerdanyola (Plaza de los Taxis), tindrà lloc un debat públic amb el títol "El Sindicalismo Basura y la Huelga General".

Amb aquest debat volem fer reflexionar sobre la importància de la vaga com a mesura de pressió proletària i la seva utilització fraudulenta com a mesura propagandística que alguns sindicats utilitzen per justificar la seva existència.

A més posarem sobre la taula qüestions diverses com la importància de que les vagues generals tinguin un caracter revolucionari, siguin indefinides i siguin convocades per organitzacions amb molts treballadors que siguin capaces de paralitzar l'economia.

Benvinguts/des al debat!

Secretaria de Premsa i Comunicació

Terrorisme anti-obrer a l'Ajuntament de Calella

2011-09-26T12:44:00.000+02:00

Publiquem aquesta notícia a petició de la victima de les agressións:

L´AJUNTAMENT DE CALELLA, AMENAÇA EN ACOMIADAR UN TREBALLADOR, DESPRES DE QUE AQUEST DENUNCIES IRREGULARITATS A LA INSPECCIÓ DE TREBALL.

L´alcaldessa Montserrat Candini, amenaça a un treballador de parcs i jardins Oscar.L.G en acomiadar-lo de forma immediata, si no retira les denúncies que aquest va posar en contra l´ajuntament de Calella i anul·la l´expedient que actualment està instruint la Inspecció de Treball juntament amb l´Institut Nacional de Seguretat Social.

Els fets ja venien de l´anterior govern PSC-ERC, quan el treballador va causar baixa laboral durant uns mesos per malaltia, i posteriorment l´Institut Nacional de Seguretat Social va determinar que era un malaltia professional, posteriorment aquest va denunciar a la Inspecció de Treball la gran mancança de prevenció de riscos i salut laboral, atès que els delegats sindicals i de prevenció de riscos no ho havien fet mai.

En el primer informe de la inspecció de treball es van detectar múltiples irregularitats que no s´ajustaven a la legalitat ni tampoc a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, corroborant així els fets denunciats pel treballador.

L´Ajuntament, va prendre represàlies contra el treballador ja fa mes d´un any i fins a dia d´avui, inclòs estan de baixa laboral actualment, amb tot tipus de discriminacions, assetjament laboral, humiliacions i retirada de complements econòmics de la nomina, en definitiva el mes conegut com a “ mobbing laboral”, fins la passada i l´ultima reunió mantinguda el passat 18 d´agost, entre l´alcaldessa, el tinent d´alcalde Sr. Xavier Pedemonte, el Sr. Albert Torrent regidor de medi ambient i el Sr. Joan Antoni Hernàndez tècnic de RR.HH, en qual oferien al treballador una segona oportunitat per seguir treballant a l´ajuntament, a canvi de que aquest retires totes les denuncies que s´estan cursant actualment, en cas contrari l´acomiadarien en les properes setmanes encara que estigues de baixa laboral.

L´equip de govern de l´Ajuntament de Calella, s´enfronta contra tres demandes judicials per responsabilitat civil, assetjament laboral i restitució de les funcions del treballador més els danys i perjudicis ocasionats, apart dels expedients oberts i encara en instrucció per part de la Inspecció de Treball i l´Institut Nacional de la Seguretat Social.

El treballador, està actualment de baixa laboral degut a haver patit en diverses ocasions atacs de crisis d’epilèpsia, derivades al estrès i ansietat provocades pel mobbing laboral, i segueix tractament psiquiàtric, neurològic i farmacològic als Hospitals de Calella i la Vall d´Hebrón.

El Sindicat de Tarragona de la CNT sobre els sindicats "alternatius"

2011-09-26T12:33:00.001+02:00

Els companys anarcosindicalistes de Tarragona s'han adherit al posicionament que ha fet públic aquest sindicat sobre el sindicalisme "alternatiu" amb algúnes petites matitzacions.

Podeu veure el text que han publicat a la seva web: http://cnt-tgna.org/?p=1737

Aprofitem per saludar als companys i desitjar-los força i encert en la seva lluita, la nostra lluita.

Contra el "sindicalisme combatiu i no pactiste" sindicalisme anarquista i revolució social comunista llibertària!

Secretaria de Premsa i Comunicació del SOV de Mataró

Posicionament davant la jornada de lluita del 29-S

2011-09-18T18:54:00.000+02:00

A la classe treballadora de la Ciutat,

Als assalariats i assalariades, als aturats i aturades, als estudiants, als jubilats i jubilades,
A tots els proletaris i proletàries de Mataró,

Res del que direm és nou d'ara. Tots i totes sabem el que passa. Ho sabem perquè ho vivim cada dia:

L'atur pels aires, hipoteques que no podem tornar, reformes laborals, contractes temporals per tota la vida, hores extres, retallades socials, acomiadaments en hospitals, no ens paguen els subsidis, tot cada vegada més car i els sous són una merda, ens foten al carrer per dos duros, l'educació cada vegada és més elitista perquè no hi ha diners, l'estat gasta diners per fer la guerra a Líbia, per que vingui el Papa de visita i per mantenir al Rei i la seva família.

Totes aquestes coses i moltes més amenacen els nostres interessos, els de la classe treballadora. Cada més que passa, al proletariat se’ns fa més difícil la vida.

Potser semblen antigues o estranyes aquestes paraules, però també són molt antics el capitalisme i l'estat i encara segueixen explotant a uns i beneficiant a uns altres.

Els problemes que tenim, les injustícies que vivim, no són culpa de la crisi. El veritable problema és el sistema capitalista i el poder de l'estat que defensa la societat classista actual.

Així és, els problemes de la crisi no són un problema per tots els ciutadans, ja que no tots som iguals. Alguns som la part desfavorida i els altres són la part beneficiada.

Els especuladors compren vivendes i altres coses bàsiques per vendre-les més cares i guanyar diners sense fer res de bo per la societat, i a més a més fan que els preus de les coses cada vegada siguin més grans.

Els inversors de la classe financera deixen diners als estats a uns interessos molt grans i obliguen als governs a reduir la despesa social per que els estats puguin tornar els diners als inversors.

Els empresaris ens fan produir coses inútils o oferir serveis innecessaris per obtenir uns beneficis que es queden ells i a nosaltres ens donen uns sous ridículs per que siguem bons esclaus amb nòmina.

Nosaltres, la classe treballadora, els proletaris, només podem guanyar-nos la vida treballant, venent la nostra força de treball o la nostra intel·ligència per tenir un salari, que és l’esclavitud en forma de nòmina.

Cada vegada és més necessari que reaccionem. Però aquesta vegada no ens manifestarem com a ciutadans, sinó com a treballadors, com a estudiants, com a jubilats, com a aturats, com a proletaris.

Aquesta vegada reaccionarem sense creure’ns les promeses dels partits polítics i no votarem a les eleccions. Ni tan sols formarem un partit polític per convèncer a ningú de que nosaltres si que representem els interessos del poble.

Ara ja tenim molt clar que ningú pot representar els interessos de la classe treballadora perquè sempre acaba defensant els seus interessos personals. Ara els nostres interessos com a proletaris els defensarem nosaltres mateixos, atacant i combatent tota mena d'organització sindical que prengui decisions en nom dels treballadors i la classe proletària sense que nosaltres no haguem decidit en assemblea quins són els nostres interessos.

És hora d'acabar amb les cúpules sindicals, els alliberats, els sindicalistes professionals, els comitès executius dels sindicats subvencionats que decideixen en nom nostre i ens traicionen.

És per això que fem una crida als afiliats de CC.OO. i U.G.T. a abandonar aquestes organitzacions antiobreres i organitzar-se al marge d'elles.

És hora d'acabar amb les plataformes oportunistes de sindicats minoritaris que és declaren alternatius i que tenen com a únic objectiu ocupar el lloc dels més grans. Els sindicats alternatius que s'anomenen combatius, participen en el mateix model de representació sindical i col·laboren amb les estructures de l'estat igual que ho fan U.G.T. i CC.OO. Els sindicats alternatius són iguals que els majoritaris, perquè reben subvencions de l'estat, promouen la delegació al demanar el vot a les eleccions sindicals, decideixen en nom dels treballadors al participar als comitès d'empresa i estan plens d’afiliats i dirigents de partits polítics.

A més a més aquests sindicats alternatius utilitzen l'engany per atraure als treballadors. L'exemple més clar és la C.G.T. que es defineix anarco-sindicalista i reivindica el passat i la història de la C.N.T. (una de les organitzacions obreres amb més protagonisme al segle XX i a la revolució social del 1936) per donar-se prestigi, però actua en contra dels principis de l'anarquisme, acceptant subvencions, participant en estructures jeràrquiques com els comitès d'empresa i fomentant la delegació amb les eleccions sindicals.

Els sindicats minoritaris volen guanyar prestigi enfrontant-se amb els majoritaris que ja estan desprestigiats, però en realitat tots defensen el mateix model sindical: el reformisme i el delegacionisme. Aquesta és la mateixa estratègia dels partits polítics: tots es critiquen uns als altres, però tots participen del mateix privilegi.

És per això que fem una crida als afiliats a la C.G.T. i els altres sindicats alternatius, minoritaris o combatius a abandonar aquestes organitzacions enganyoses i organitzar-se al marge d'elles.

A més a més fem una crida al boicot a les mobilitzacions que convoquin aquestes organitzacions (U.G.T., CC.OO., C.G.T.) en solitari o en companyia d'altres organitzacions. Ens oposem a la idea d'un front comú dels sindicats alternatius contra els majoritaris. El sindicalisme alternatiu vol convocar una Vaga General per donar-se propaganda per guanyar-se els vots en les eleccions sindicals dels treballadors descontents amb U.G.T. i CC.OO. i apropar-se els joves amb inquietuds i més combatius. Aquests sindicats alternatius volen treure la gent al carrer per sortir a la premsa burgesa i fer-se propaganda però no tenen l'intenció d'enfrontar-se al capitalisme i l'estat per transformar la societat. Per això hem d'estar atents i no caure en el seu joc. Ells són una part més del problema.

Davant l'atac dels capitalistes i l'estat contra els nostres interessos i la traïció dels sindicats, majoritaris i alternatius, l'única esperança que ens queda són les idees de l'anarquisme i l'acció permanent del proletariat en organitzacions de classe i revolucionàries que combateixin el sindicalisme institucionalitzat i subvencionat, tant majoritari com minoritari, amb la mateixa energia que combaten l'estat i el capital.

Visca la Classe Treballadora!

Visca la Revolució Social!

Visca l'Anarquia!

De "Huelgas", políticos y delegacionismo

2011-09-18T17:59:00.004+02:00

La Huelga tradicionalmente ha sido considerada como la última herramienta de la clase trabajadora, la más eficaz y, a la vez, y por ello, la más dura; tanto para la patronal como para les trabajadores. Se trataba de la última herramienta porque significaba la paralización de la producción, porque más allá de eso no se disponía de ninguna otra fuerza. Puesto que, como clase productora, es la producción nuestra exclusividad, eso la convierte en la mayor de nuestras fuerzas. Se trataba de la última herramienta porque antes de ella se habían puesto en práctica otra serie de herramientas; que, además, de presionar al empresario, también servían para concienciar a todos les trabajadores, de esta forma cuando se hacía un llamamiento a la Huelga, éste era eficaz porque lo hacían los propios trabajadores después de un trabajo de agitación. Sin embargo, hemos visto como en la actualidad el concepto está totalmente distorsionado.
La Huelga ya no es la última herramienta de lucha, es un método de protesta. Para nosotros, esta cuestión es muy importante, una herramienta de lucha es un medio para conseguir algo, un método de protesta es un medio para decir algo. Ese es, desde nuestro punto de vista, uno de los principales factores que ha conllevado a desprestigiar de forma progresiva la Huelga. Porque se han tomado en vano, se han utilizado de forma discrecional. Por otro lado, no se toma un trabajo previo, las huelgas se convocan sin tener en cuenta la situación del conflicto, es decir, sin un análisis estratégico previo, y, sobre todo, sin contar con la opinión de les trabajadores. Además, en los últimos años, podríamos hablar de décadas, las huelgas han pasado a ser en la práctica una especie de "referéndum democrático". Es decir, visto que las Huelgas dejan de ser métodos de lucha para ser métodos de protesta, el éxito de las mismas se mide exclusivamente por el porcentaje de personas que las secunda, esto es lo que las convierte exclusivamente en un éxito o en un fracaso. Sin embargo, el éxito de las Huelgas se debe medir por su capacidad de hacer daño al empresario, de minar su capacidad de producción al punto de serle imposible continuar haciendo frente a esa Huelga. Esta teoría gana fuerza cuando comprobamos que todas las "huelgas generales" han sido convocadas, a lo sumo, para un sólo día. Esta es una cuestión fundamental; si lo que se quiere parar es la producción, un sólo día no es suficiente. Este es el motivo por el que las Huelgas se convocaban de forma indefinida, y sólo terminaban cuando cedía una de las partes en conflicto.

Por otro lado, cabe destacar, el papel jugado por los partidos políticos. Si tenemos que una Huelga es una lucha de les trabajadores, si tenemos que los partidos políticos, por propia esencia, tienen como exclusivo ámbito de desarrollo el Parlamento, ¿cuál es el motivo que les lleva a apoyar, o incluso incitar, a les trabajadores a realizar una huelga? Porque si entendieran que la Huelga es un método de lucha eficaz, por fuerza habrían de dejar el método parlamentario. Pero si, como creemos, siguen confiando en el método parlamentario, por fuerza entenderán la huelga como un método de presión electoral. La Huelga deja así de ser un método de lucha para ser, otra vez, un método de protesta. Para nosotros no es casualidad que desde la "izquierda política" se apoyen estas "huelgas", porque lo que se pretende es su desprestigio. En la actualidad la huelga, como método de protesta, está donde la izquierda quiso llevarlas: al campo donde no tienen ninguna viabilidad como método exclusivo de lucha, donde sólo tienen cabida como método de presión al Parlamento. Esto para nosotros es la materialización de una estrategia comenzada años atrás que encuentra uno de sus principales detonantes en la firma de los Pactos de la Moncloa. El PCE, la UJCE y el resto de fuerzas políticas de la izquierda, parlamentaria o extraparlamentaria, que apoyan las huelgas pretenden minar su sentido de lucha para trasladarla, exclusivamente, al ámbito de la protesta. Encuentran estos métodos como medios de apoyo a su actividad, anulan su capacidad de reproducirse por ellos mismos. Coartan la acción directa para desarrollarla en el ámbito de la acción mediada o política. Este es un ejemplo del papel jugado por los partidos políticos como desmovilizadores de la clase trabajadora. Vamos a exponer nuestra postura, como parte conformante de la clase trabajadora sin interés político alguno, ante la reforma laboral y ante los sindicatos de representación que han convocado esta huelga: - La reforma laboral es un paso más en la progresiva desestructuración de la clase trabajadora y, cada vez más, en su progresiva pérdida de derechos. Creemos que esta reforma afecta de forma especial a la juventud, pues las medidas que se van imponer no sólo la afectaran de forma directa (como es la potenciación del contrato para la formación) sino además que todas las medidas se irán consolidando, creando un importante punto de inflexión, en los próximos años. Los sindicatos de representación que convocan esta huelga hace tres meses estaban dispuestos a firmar gran parte de la reforma laboral, preocupándose exclusivamente de pulir algunos aspectos de la misma. Sin embargo, una vez que desde el Gobierno se impone la reforma laboral (aunque también la podrían haber impuesto los "agentes sociales") se cambia totalmente el discurso y se critican aspectos que días atrás se apoyaban. Con todo esto, parece que el panorama es tan desolador y tan hipócrita que podíamos posicionarnos en contra de la huelga y hacer un llamamiento a les trabajadores a no secundarla, pues se trata de un simple paripé. Para nosotros sería un análisis bastante simplista el limitarnos a criticar a los sindicatos de representación. Creemos que todavía hay herramientas de Organización que son válidas, creemos que la principal causa de que la reforma laboral haya salido adelante y los sindicatos de representación hayan tenido la posibilidad de convocar una huelga tres meses después es la pasividad de la gente. Para nosotros no se trata sólo de criticar a los sindicatos de representación, se trata, sobre todo, de quitarles sus cuotas de poder, destruirlas y fomentar formas de organización horizontal, y para eso no basta con quejarse en la barra del bar.

Juventudes Anarquistas de León

ATURADES I ATURATS, NO ENS QUEDEM QUIETS!

2011-08-10T23:54:00.000+02:00

Els i les companyes afiliades al Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la CNT, formem una modesta agrupació de treballadors i treballadores organitzats per la defensa dels nostres interessos econòmics. Per nosaltres però, els i les treballadores no son només aquells que tenen una feina i una nòmina.

Nosaltres considerem que els aturats, els jubilats i els estudiants també són persones treballadores per una raó molt senzilla: totes aquestes persones han hagut o hauran de treballar en algun moment de la seva vida per assegurar-se unes condicions de vida dignes o depenen directament de familiars que es guanyen la vida treballant o de les pensions que tots els treballadors en actiu contribuïm a pagar.

Així doncs, tant el Sindicat d'Oficis Varis de Mataró, com la resta de Sindicats adherits a la Confederació Nacional del Treball, es componen també d'estudiants, de jubilats i cada vegada més aturats.

A la ciutat de Mataró hi han al voltant de 13.000 persones que, en contra de la seva voluntat, estan aturades. 13.000 persones que estan en condicions de treballar però han de dependre de les prestacions d'atur si es que en tenen. Cal recordar que només una petita part dels aturats que porten més de 2 anys sense treballar reben l'ajud dels 400€ gràcies a govern, patronal, i la traïció de les gestores anti-obreres CCOO i UGT.

La crisi econòmica ha suposat un augment de la carestia de vida i una gran pèrdua de poder adquisitiu per la classe treballadora que te serioses dificultats per accedir a necessitats bàsiques com la vivenda. Aquestes dificultats són encara més grans per les persones que van perdre la feina fa més de 2 anys, que no han pogut pagar els lloguers o les hipoteques.

Als nostres barris, a les nostres famílies i entre les nostres amistats cada vegada estem coneixent més casos de persones que estan al límit de la pobresa o ja l'han superat, cosa que no haguessin imaginat mai fa uns 4 o 5 anys.

Nosaltres, des de l'Anarcosindicalisme, fem una crida a totes les persones que es considerin treballadores a organitzar-se amb nosaltres i construir vincles de solidaritat per fer front de manera col·lectiva als atacs que els banquers, els empresaris, els especuladors i els governs estan llançant contra els interessos de la classe treballadora.

Volem caminar cap a una Vaga General Indefinida de caràcter revolucionari i necessitem la teva acció solidària per aconseguir unes reivindicacions bàsiques que acabin amb l'atur:

Jornada laboral de 30 hores setmanals sense reducció de salari.
No a les feines a preu fet.
No a les hores extra.
No al treball temporal.
Control per part dels sindicats de les borses de treball.

A més proposem la creació d'una Assemblea d'Aturats del Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la CNT per:

Pressionar a les empreses on els treballadors denunciïn la falta de personal per que contractin companys i companyes en atur.
Conscienciar els aturats que acudeixen a les Oficines de Treball del SOC i a les ETT buscant feina, de la necessitat d'estar organitzats conjuntament amb les i els treballadors en actiu.
Impedir que facin fora de casa els companys i les companyes que no poden pagar les hipoteques o els lloguers.
Practicar l'autogestió i el recolzament mutu entre els i les treballadores en atur i en actiu del Sindicat per assegurar les necessitats bàsiques de tots els nostres companys i companyes.
Habilitar i gestionar vivendes dignes de forma comunitària en edificis ocupats i organitzar grups d'expropiació d'aliments a grans cadenes alimentícies.

L'assemblea del Sindicat, 21 de juliol del 2011

NOTA

El Sindicat d'Oficis Varis de Mataró no rep subvencions, no te alliberats, fa boicot a les eleccions sindicats i als comitès d'empresa. Nosaltres només són un col·lectiu de persones treballadores organitzades sense dirigents i al marge dels partits polítics.

Felip Puig a Mataró

2011-07-26T20:30:00.002+02:00

Demà dimecres 27 de juliol està presvista la visita de Felip Puig, conseller d'interior i responsable dels Mossos d'Esquadra, a Mataró en motiu de la festa major.

El nou alcalde de CiU, Josep Mora, ha convidat al director d'orquestra de la repressió catalana a assistir a l'Ofici de les Santes, un acte arcàic on es reuneixen autoritats, clergat i altres membres de les classes dirigents i adinerades.

Amb aquesta invitació, Joan Mora s'alinia al costat de Felip Puig i la seva política de terror i força bruta contra els que lluiten per evitar les retallades socials, la desaparició de l'estat del benestar i el dret a la vivenda digna.

Felip Puig és el l'últim responssable del disturbis viscuts a la Pl. Catalunya de Barcelona en el moment que els mossos d'esquadra van voler desallotjar els acampats el 27 de maig. A més és el responsable dels alderulls viscuts ahir, 25 de juliol, al Barri del Clot de Barcelona quan uns centenars de veins solidaris intentaven impedir que els Mossos d'Esquadra expulsessin de casa a una familia enfrontada amb el propietari del pis que llogaven.

A més com a responsable dels mossos, el considerem responsable de les detencions de 6 membres d'un piquet al Barri de l'Havana en dia 29 de setembre, dia de vaga general.

El Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la CNT vol encoratjar a les persones treballadores de la ciutat, les veritables victimes de les polítiques lliberals i antiobreres dels governs, a mostrar el seu rebuig a Felip Puig, el responsable de defensar el interessos dels capitalistes a base de violència i agressions als que lluiten.

Prou retallades socials, prou repressió policial!

Suport mutu, lluita de classes!

Secretaria de Premsa i Comunicació

Crònica: jornada llibertària

2011-07-18T16:05:00.001+02:00

El 16 de juliol el sindicat d'Oficis Varis de Mataró va organitzar una jornada llibertària en la que van participar una vintena de persones.

La jornada va començar amb la pintada d'un Mural al pas de Sant Simó sota la N-II per part d'alguns companys i companyes del sindicat. En el mural es pot llegir sobre el fons roig i negre la frase: NO SOMOS MERCANCIA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERQMOS SER. A PESAR DE TODO, CNT.

A l'hora de dinar ens vam reunir a la seu del sindicat per menjar en un ambient fraternal entre companyes, companyes afiliats i simpatitzants.

A la tarda va tenir llor l'acte central de la jornada a la Plaça Occitànica, un debat amb el títol "COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA" amb la participació d'un militant del Sindicat d'Oficis Varis de Mataró, un del Sindicat d'Oficis Varis de Tarragona i d'una companya del vinculada al moviment veinal del barri de Cerdanyola. Durant el debat és va fer una repàs a la situació actuar de crisis econòmica, laboral i social, i es van fer propostes per que els treballadors i treballadores s'organitzin en defença dels seus interessos en un moment de perdua continuada de drets.

A la nit, una altre vegada en ambient fraternal a la seu del sindicat vam projectar la pel·licula "LOS LUNES AL SOL" ja que tracta un tema de extremada actualitat, el patiment de les persones aturades.

Secretaria de Premsa i Comunicació

Com salvem la generació perduda?

2011-07-13T19:51:00.005+02:00

Plaça Occitània - Dissabte 16 de juliol - 19h

El Sindicat d'Oficis Varis de Mataró vol compartir amb totes les persones treballadores de la ciutat les seves propostes revolucionàries i ho volem fer al carrer i a les places. Volem presentar i oferir una eina de lliuta, una estructura organitzativa que ha demostrat la seva útilitat per les conquestes social com la jornada laboral de 8h.

És per això que estem organitzant un debat al carrer que comptarà amb la participació de companys del sindicat i altres convidats en el que el públic no serà públic sinó que també serà part activa prenent la paraula.

El debat portarà per títol:

Com salvem la generació perduda?

Durant el debat es plantejaràn les següents qüestions a les qüals els participants donaran les sev respostes particulars:

Com es pot interpretar l'expressió generació perduda? Qui forma part d'aquesta generació? Que és el que s'ha perdut?

Podem confiar en els governs, els parlament i els partits polítics per salvar la generació perduda?

De quines eines i exemples de lluita social disposa la generació perduda per organitzar-se i mobilitzar-se?

Quina és la ètica i els valors que haurien de guiar la mobilització de la generació perduda per construir una societat més justa?

L'acte tindrà lloc el dissabte 16 de juliol a les 19h a la Pl. Occitània.

Secretaria de Premsa i Comunicació

Novetats sobre la Jornada Llibertària - 16 de juliol

2011-07-08T01:06:00.000+02:00

Informem que la Jornada Llibertària que estem organitzant pel 16 de juliol ha sofert agunes modificacions per problemes amb l'administració pública en qüestió de permisos.

S'ens exigeix la contractació d'una assegurança de responsabilitat civil per fer una sessió de cinema a la fresca. Aquest és un exemple més del control social de les insitucions democràtiques que limiten els drets de les persones d'utilitzar els espais públics per generar consciència social.

Aixi doncs, la Jornada Llibertària queda de la següent manera:

10:00

Pont de la N-II sobre la riera de St. Simó.

Pintada d'un mural amb el lema:

NO SOMOS MERCANCÍA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERAMOS SER. A PESAR DE TODO... CNT.

14:30

Seu del Sindicat (C/Nou de caputxines, 10 bis).

Dinar fraternal*

19:00

Plaça Occitània.

Debat amb la participació del públic amb el títol:

COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA?

22:00

Seu del Sindicat (C/Nou de caputxines, 10 bis).

Cinema a la fresca amb una pel·licula de temàtica d'actualitat:

LOS LUNES AL SOL

*Es demana confirmar assistència abans el 12 de juliol a flmataro@cnt-ait.es o al 699 31 37 85. Indiqueu si sou vegetarians. Preu: 5€.

El Departament de Territori i Sostenibilitat acomiada els treballadors en vaga

2011-07-02T14:32:00.004+02:00

El Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la CNT vol mostrar públicament el seu suport als companys i companyes que han estat acomiadats pel Departament de Territori i Sostenibilitat per haver iniciat una vaga a l'Àrea de Gestió d'Infraestructures per lluitar contra la cessió il·legal de treballadors i la subcontractació.

+ info: http://cnt-agites.blogspot.com/

Ens sentim solidaris amb els companys i companyes represaliats ja que qualsevol de nosaltres es pot trobar en la mateixa situació en qualsevol moment. A més la seva lluita és una lluita que no només els beneficia a ells, sinó que repercuteix en els drets dels treballadors i treballadores en general.

És per això que nosaltres a Mataró, tot i no treballar al Departement de Territori i Sostenibilitat, també ens sentim atacats i represaliats i volem convidar a tots els treballadors i treballadores que se sentin atacats i solidaris a participar amb nosaltres per donar respostes a aquests abusos intolerables amb l'acció directa.

Secretaria General

Jornada Llibertària - 16 juliol 2011

2011-07-01T02:50:00.004+02:00

Els companys i companyes del Sindicat us volem convidar a participar en els actes que hem organitzat a diferents punts de la ciutat pel dissabte 16 de juliol i que us presentem en forma de Jornada Llibertària de debat, reflexió col·lectiva i fraternitat.

10:00

Pont de la N-II sobre la riera de St. Simó.

Pintada d'un mural amb el lema:

NO SOMOS MERCANCÍA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERAMOS SER. A PESAR DE TODO... CNT.

14:30

Seu del Sindicat (C/Nou de caputxines, 10 bis).

Dinar fraternal*

19:00

Plaça Occitània.

Debat amb la participació del públic amb el títol:

COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA?

22:00

Plaça dels Bous (lloc per confirmar).

Cinema a la fresca amb una pel·licula de temàtica d'actualitat:

LOS LUNES AL SOL

*Es demana confirmar assistència abans el 12 de juliol a flmataro@cnt-ait.es o al 699 31 37 85. Indiqueu si sou vegetarians. Preu: 5€.

De la indignació a la consciència

2011-06-21T12:59:00.006+02:00

Refrexions des de l'anarcosindicalisme sobre la movilització dels “indignats”.

Aquest text s'ha redactat des de la perspectiva de les experiències viscudes durant les darreres setmanes a Mataró. Pot ser que algunes de les reflexions o observacions no siguin traslladables a les movilitzacions d'altres ciutats. De totes maneres, les propostes que es fan al final del text són de caràcter general i les fem extensives.

No perdem la il·lusió

Qualsevol que s'apropi o participi a les movilitzacions, acampades i assemblees que van sorgir arran del 15M podrà comprovar que tothom té moltes il·lusions i ganes de participar en un canvi important de la societat. Molts joves s'han implicat com mai en les qüestions col·lectives, altres de més grans han recuperat l'esperit de lluita que van anar perdent amb els anys, la democràcia i la pau social.

Ara bé, amb el pas dels dies i a mesura que la protesta va perdent el seu caràcter espontani i comença a seguir un camí determinat, moltes de les persones que hi participen comencen a no sentir-se identificats amb les reivindicacions o les decisions que es prenen en les assemblees a les places.

Aquest descontent i la conseqüent pèrdua d'identificació individual amb el moviment col·lectiu es pot explicar amb el fet que des d'un principi la protesta ha acollit moltes persones amb unes sensibilitats molt diverses i fins i tot enfrontades.

Dins d'aquesta heterogeneïtat s'ha generat cert descontent i desencís en les persones que han vist com la protesta anava adquirint un caràcter prou diferent a la seva idea inicial sobre quin podria ser el sentit i abast de la mobilització.

Moltes de les persones que estan deixant de sentir-se identificades amb la protesta han viscut com les assemblees han anat aprovant una gran llista de reivindicacions i mesures de caràcter reformista per millorar el sistema actual que esta adquirint la forma i el contingut d'un programa electoral que potser presentarà algun partit en les properes eleccions generals.

Necessitat d'anàlisi

Durant els debats en les comissions, les assemblees i els grups de treball s'ha posat de manifest que molts dels joves no tenen una formació ideològica o un pensament estructurat nascut de la consciència del seu paper en la societat actual capitalista. A la manca d'ideologia de molts cal contraposar la clara divisió ideològica d'aquells que si han treballat més aquesta qüestió.

La manca de consciència d'uns i l'esforç dels altres per posposar l'enfrontament ideològic s'ha traduït en una manca d'anàlisi de la societat a nivell col·lectiu.

La protesta ha adquirit des del principi un caràcter de moviment ciutadà, que no fa distinció entre persones, que està obert a tothom, que ha començat a fer propostes de canvi sense que s'hagi acordat quina visió particular del la societat comparteixen les persones que hi participen.

Una de les causes del retrocés gradual de la protesta enlloc de la seva extensió rau en no haver detectat les causes reals de la indignació que la mogut els joves en un primer moment.

La societat classista

Des de l'anarcosindicalisme proposem que s'analitzi la societat i la situació que ha portat a l'empitjorament de les condicions econòmiques d'una majoria de la societat.

Aquest anàlisi comença per detectar que la societat està formada i dividida per classes socials, grups de persones definits per la manera com accedeixen a la riquesa i a l'ús de l'autoritat. La manera que tenen d'accedir a la riquesa aquests grups i la capacitat de concentrar l'autoritat a més defineix en gran mesura les condicions econòmiques i morals a les que estan sotmeses.

Els membres de la classe empresarial disposen de cert capital obtingut per herència, o per usurpació, o per especulació, amb un crèdit o el treball i l'esforç personal que inverteixen en empreses que gracies a l'explotació del treball dels treballadors, autònoms o assalariats, creen productes o serveis. Quan aquest productes o serveis, produïts amb l'esforç dels treballadors, es venen, generen uns beneficis que acaparen els empresaris enlloc de repartir-lo justament entre tots i totes les treballadores.

Els membres de la classe especuladora disposen de cert capital obtingut per herència, o per usurpació, o per especulació, amb un crèdit o el treball i l'esforç personal que l'inverteixen per comprar coses quan son barates per vendre-les més endavant quan siguin més cares. Moltes vegades compren productes i bens de primera necessitat per a les persones com les cases o el menjar no per utilitzar-los, sinó per obtenir un benefici. Aquesta especulació provoca que els productes de primera necessitat pugin de preu i deixin de ser accessibles per a moltes persones.

Nosaltres, la classe treballadora, per accedir a la riquesa tenim només una via: treballar, currar, pringar. Nosaltres no tenim capitals per invertir, no hem rebut grans herències, no hem usurpat el capital de ningú, no ens donen crèdits al banc per crear una empresa. Nosaltres no ens guanyem la vida a costa de l'esforç de ningú, no explotem a ningú. Per tenir un plat a taula, per tenir un sostre només tenim una opció: treballar, currar, pringar. Nosaltres només podem vendre la força dels nostres braços o la intel·ligència de les nostres ments per assegurar-nos una vida digne.

Existeix també un col·lectiu de persones molt especial a la societat conegut com la cúpula sindical. Aquests accedeixen a la riquesa teòricament representant els interessos de la classe treballadora a la que no pertanyen. Aquestes persones s'asseguren un plat a taula gestionant els conflictes entre la classe empresarial i la classe treballadora. És per això que fan tots els esforços possibles per no desaparegui la classe empresarial juntament amb els conflictes que gestionen. D'aquesta manera s'asseguren el plat a taula i els privilegis.

Hem d'afegir també el col·lectiu de personen sense ànima ni dignitat que accedeixen a la riquesa oferint els seus serveis a les classes empresarial i especulativa per que aquestes puguin mantenir tots els seus privilegis. Aquest col·lectiu de mercenaris sense escrúpols és coneixen com les forces de seguretat o de l'ordre.

La punta de llança

La protesta de les acampades i les assemblees ha demostrat que a la societat hi han moltíssimes problemàtiques, incoherències, conflictes i injustícies sobre les que hem de prendre consciència i a les que hem de donar una resposta. A les acampades s'ha parlat d'educació, de sanitat, de medi ambient, de condicions de treball, de consum responsable, del racisme, i d'infinitat de coses.

El fet de voler abordar totes les problemàtiques des d'una mateixa protesta ha creat certa inconcreció i dispersió del missatge. La falta d'una reivindicació clara que respongui als motius més evidents de la indignació ha provocat un estancament en la protesta. Molta gent que se sentia identificada amb les acampades els primers dies ja no s'hi senten per que no tenen prou consciencia social per entendre les reivindicacions acordades per les assemblees.

Per despertar les consciències sobre totes les injustícies socials necessitem crear una agitació a la societat, un ambient de lluita constant a les places i carrers per tal de que les la gent comenci a qüestionar cada una de les contradiccions de la societat capitalista i classista actual.

Necessitem generar agitació social amb protestes i reivindicacions sobre qüestions prioritàries.

Des del Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la Confederació Nacional del tTeball, i com organització sindicalista revolucionària que som, proposem centrar els esforços en la defensa dels interessos econòmics de la classe treballadora.

A ningú no se li escapa que la preocupació principal dels més desfavorits és l'atur, el treball, els lloguers, la vivenda. Aquesta és una lluita en la que moltíssimes persones treballadores es veuran identificades necessàriament. El dia que un aturat vegi per la televisió o al seu barri que la policia agredeix a un grup de persones que demana treball per a tots i totes, aquesta persona s'ha de sentir necessàriament identificada amb els que lluiten i pot sentir-se obligada a participar en altres protestes.

Evolució i revolució.

Una guerra civil, una dictadura i 30 anys de democràcia i pau social han convertit la majoria dels joves en ignorants tot i que molts tenim carreres universitàries.

La joventut desconeix per complet quines van ser les idees i les eines que van permetre als nostres besavis, avis i pares defensar i conquerir els drets que fins ara hem pogut tenir. Desconeixem quins van ser els factors, les organitzacions i els valors que van permetre construir un moviment capaç de protagonitzar una revolució social de les magnituds i l'abast de la revolució llibertària del segle passat a Catalunya i l'Aragó.

La indignació no és suficient per fer una revolució social. Tota revolució ha d'anar precedida d'una etapa d'evolució en el que es gesten uns valors, unes propostes revolucionaries, unes organitzacions i en definitiva unes ideologies.

Degut a la poca o nul·la formació ideològica dels joves les assemblees que van seguir el 15M han tingut moltes dificultats per acordar quin és el sentit que tenen les acampades. Tot i això s'ha començat a parlar de moviment del 15M tot i la seva clara ambigüitat.

Qualsevol moviment que pretengui promoure una evolució en les consciencies per possibilitar una revolució social hauria de definir quins són els seus principis ètics, quina és la seva visió particular de la societat, quines eines utilitza per promoure la lluita, quines són les seves tàctiques i quines són les seves aspiracions o finalitats.

El moviment que proposem els anarcosindicalistes és fonamenta sobre una serie de conceptes relacionats amb la llibertat i l'autonomia de l'individu i de les comunitats humanes.

Els principis de l'anarcosindicalisme són:

Anticapitalisme

Antiestatisme

Antimilitarisme i Internacionalisme

Antisexisme

Rebuig de la religió i les jerarquies

Federalisme

Solidaritat i Recolzament Mutu

La nostra tàctica és

l'Acció Directa

La nostra finalitat és

el Comunisme Llibertari

Aquests conceptes estan descrit i recollits en la declaració de principis, tàctiques i finalitats aprovada en el X Congrés de de la Confederació Nacional del Treball celebrat el desembre del 2010 a Còrdova. El Sindicat d'Oficis Varis de Mataró s'ha adherit a aquesta declaració i forma part d'aquesta confederació.

És ben cert que no tothom es pot sentir identificat amb una única declaració de principis, tàctiques i finalitats i és per això que pot ser interessant promoure espais de debat a les places i els carrers. Amb aquest debat podem generar un intercanvi d'idees que facin evolucionar i enriquir les consciències de tots i totes.

Ara bé, la impossibilitat d'apropar visions del món diametralment oposades en un mateix moviment qüestiona la necessitat de que en les acampades i assemblees de les places es prenguin uns acords generals que pretenguin conciliar totes les opcions ideològiques.

Aquest consens de mínims impossibilita desenvolupar projectes i idees clares sobre la revolució social per estendre-les de manera clara a la societat.

És per tot això que volem animar a tots i totes a organitzar-vos amb aquells que comparteixen una opció semblant a la vostra i que treballeu lliurement per difondre les vostres idees i la vostra acció.

L'agitació social

Com ja hem dit, hauríem de crear un ambient de lluita constant a les places i carrers per tal de que les la gent comenci a recuperar la consciència de pertànyer a un col·lectiu de la societat amb unes necessitat i problemàtiques concretes. És imprescindible despertar el sentiment de pertinença a una classe social, la treballadora.

Un primer pas per promoure la consciència pot ser la formació de grups d'agitació social que portin les idees anarcosindicalistes i anarquistes a les barriades, allà on les injustícies són més evidents.

Aquests grups que us encoratgem a formar lliurement, podrien organitzar debats al carrer més o menys espontanis en el que els membres del grup comencin a debatre sobre algun tema amb megàfon en mà i exposant les seves idees revolucionàries. Aquests debats han de cridar necessàriament l'atenció dels veïns que s'han de convidar a participar exposant les seves preocupacions i idees.

Aquests grups també podrien encartellar les barriades amb cartells amb missatges clars contra l'atur, els acomiadaments, els desnonaments, etc. i també pintar les parets amb missatges semblants per tal de que el missatge estigui present i formi part del paisatge quotidià.

Per on comencem?

Els i les companyes del Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la CNT volem convidar a tot i totes aquelles que compartiu les nostres idees a organitzar-vos de manera permanent amb nosaltres.

El nostre Sindicat no és res més que una modesta agrupació, una assemblea de treballadors i treballadores, estudiants, aturades i jubilats que ens organitzem sense dirigents, sense subvencions, sense alliberats. Nosaltres no volem el teu vot perquè fem boicot a les eleccions sindicals i als comitès d'empresa.

Nosaltres només volem promoure l'acció directa per defensar-nos. Et convidem a organitzar-te amb nosaltres per aturar els acomiadaments i els desnonaments que amenacin qualsevol companya o company.

Et proposem treballar amb nosaltres per organitzar una manifestació de treballadors i treballadores de Mataró per exigir treball i casa per tothom a mig termini.

Necessitem la teva implicació per caminar cap a una vaga general indefinida per aturar l'atac a les conquestes socials de les generacions passades.

L'assemblea del sindicat, 20/6/2011

Solidaritat amb Ratibor, company serbi de la AIT

2011-06-17T12:03:00.003+02:00

La ASI, secció sèrbia de la AIT (Associació Internacional dels Treballadors), ha promogut una campanya de protestes contra la cimera de la OTAN que ha tingut lloc a Belgrad del 13 al 15 de juny. El 12 de juny, en una de les manifestacions pacífiques la policia va detenir diversos manifestants. Entre els detinguts es troba el company Ratibor, membre de la AIT, que en un judici exprés ha estat condemnat a 15 dies de presó.

El secretariat internacional de la ASI fa una crida a organitzar actes de solidaritat internacional el dilluns 20 de juny.

+ info: http://inicijativa.org/

El Sindicat d'Oficis Varis de Mataró ja ha exigit la llibertat d'en Ratibor i la retirada dels càrrecs de tots els detinguts al ministeri de justícia serbi.

Secretaria General

Debat al carrer: Com salvem la generació perduda?

2011-06-06T13:20:00.007+02:00

La mobilització sorgida apartir del 15M en forma d'acampada i assemblea popular ha transformat la Pl. Sta. Anna en un espai on moltissimes persones han estat expressant sense vergonya el seu descontent amb la situació socio-económica actual. Aquesta mobilització ha posat de manifest la necessitat i la voluntat de moltes persones de convertir els carrers en un lloc d'intercanvi d'idees on tothom pugui fer escoltar la seva veu crítica i les seves propostes per abançar cap a una societat més justa.

El caracter espontàni de les protestes ha afavorit la participació en el debat permanent de persones amb sensibilitats molt diverses i fins i tot clarament oposades. Aquest fet ha afavorit l'intercanvi d'idees i ha atret a molts joves que dificilment s'haguessin apropat a alguna de les organitzacions estables existents per participar en el canvi social que els joves de les families treballadores necessitem.

Per altra banda, el caracter espontàni i heterogeni de la movilització i la poca formació ideològica i organitzativa de molts del joves que s'han sumat a la protesta ha dificultat que aquesta adquirís un caracter realment comatiu i revolucionàri amb unes propostes clares i sòlides que qüestionin d'arrel la societat capitalista i autoritària.

És per tot això que el Sindicat d'Oficis Varis de Mataró vol compartir amb totes les persones treballadores de la ciutat les seves propostes revolucionàries i ho volem fer al carrer i a les places. Volem presentar i oferir una eina de lliuta, una estructura organitzativa que ha demostrat la seva útilitat per les conquestes social com la jornada laboral de 8h.

El debat portarà per títol:

Com salvem la generació perduda?

Durant el debat es plantejaràn les següents qüestions a les qüals els participants donaran les sev respostes particulars:

Com es pot interpretar l'expressió generació perduda? Qui forma part d'aquesta generació? Que és el que s'ha perdut?
Podem confiar en els governs, els parlament i els partits polítics per salvar la generació perduda?
De quines eines i exemples de lluita social disposa la generació perduda per organitzar-se i mobilitzar-se?
Quina és la ètica i els valors que haurien de guiar la mobilització de la generació perduda per construir una societat més justa?

L'acte, encara per concretar, tindrà probablement lloc el 16 de juliol a la tarda a la Pl. Occitània.

Secretaria General del SOV de Mataró de la CNT

2a reunió de treballadores i treballadors de les botigues de telefonia mòbil

2011-06-02T01:52:00.000+02:00

Dilluns 6 de juny 20:30h

No tinguis vergonya,

tots som treballadors.

No tinguis por,

anar a un sindicat és legal.

Vine
amb els teus companys i companyes de la botiga.

Pregunta
a l'advocada que no esteu obligats acceptar a la feina.

Descobreix
com de putejats estan a les altres botigues.

Coneix
els i les companyes de les altres botigues i creea un vincle de solidaritat entre més de 90 treballadors com tu.

Adona't
de que no estas sol, i que hi ha més gent putejada a la feina i amb hipoteca, criatures, amb familiars a l'atur...

Simplement,
informa't
i fes el que creguis convenient

Recorda,

Dilluns 6 de juny 20:30h

C/Nou de les Caputxines, 10 bis

(darrera dels antics jutjats)

Que en pensem del 15M?

2011-05-27T00:50:00.005+02:00

LA DEMOCRÀCIA DIRECTA
La única democracia real
------

Els companys i companyes del Sindicat d'Oficis Varis de Mataró, reunits un cop més en assemblea i de formà realment democràtica, hem acordat compartir amb la resta de la classe treballadora(*) algunes idees molt bàsiques sobre la democràcia real i les mobilitzacions que han sorgit a les places més emblemàtiques d'algunes ciutats de l'estat espanyol:

Celebrem que molta gent comenci a veure necessària la mobilització en defesa de una societat més justa.
Reconeixem la necessitat de que la gent expressi el seu descontent amb la situació socioeconòmica actual de manera col·lectiva i no violenta.
Aplaudim la manera d'actuar de forma assembleària i al marge de partits polítics.
Esperem que aquest distanciament dels partits polítics és tradueixi en una massiva abstenció en futures eleccions.
Considerem imprescindible que aquestes mobilitzacions no siguin qualificades de “ciutadanes” i que tinguin un to combatiu.
Creiem que la problemàtica actual reflecteix la existència d'una societat classista i que per tant aquestes mobilitzacions haurien de considerar-se un principi d'enfrontament entre la classe treballadora i les classes dominants.
Considerem que tot moviment que pretengui defensar una societat més justa, ha de posar de manifest les contradiccions de la societat capitalista i el paper nefast dels estats.
Veiem necessari potenciar la unió de tots i totes els afectats per la situació socioeconòmica en base a un comunitat d'aspiracions o finalitats, mètodes d'organització o tàctiques a seguir, i principis per guiar la nostra acció.
Pensem que la única alternativa als governs, els parlament i les eleccions és la democràcia directa, basada en la participació, la autonomia i la federació, en la que de forma directa i en assemblees donem la nostra opinió sobre tots els temes rellevants quan sigui necessària una decisió.
Tenim molt clar que és una utopia pensar que la democràcia representativa basada en parlaments i eleccions pot funcionar si canviem els dirigents.
Considerem que la democràcia representativa i les seves eleccions han servit només per que la gent es desvinculi de les problemàtiques que l'afecten, deixant en mans de professionals l'administració de la societat.
Creiem que els governs no poden promoure un canvi social, al estar supeditats al poder de les finances.
Acusem els sindicats que participen en eleccions sindicals de traslladar el model parlamentari de desmobilització a la lluita en el mon del treball.
Creiem que tota mobilització és positiva, però volem destacar la necessitat de que estiguem organitzats de manera permanent en organitzacions sense dirigents.
Volem advertir de la possibilitat de que en mobilitzacions no promogudes per organitzacions estables, a les que la gent se suma massivament sense haver participat mai en una assemblea, apareguin líders i o grups de poder.
Creiem que aquest tipus de mobilitzacions poden servir per que ens n'adonem de que tenim la força del número i que molta gent es plantegi adherir-se a alguna associació per lluitar de forma continuada.

PROPOSEM:

deixar de creure que els partits polítics ens poden representar.
que a les empreses els treballadors s'organitzin per donar-se suport en casos d'abusos o acomiadaments.
que els i les treballadores de cada sector creïn vincles de solidaritat estables per defensar-se i recolzar-se entre treballadors de diferents empreses.
la participació dels aturats i els estudiant en les associacions de treballadors, ja que la seva solidaritat és imprescindible i a més són futurs treballadors.
la creació de lliures federacions d'agrupacions de treballadors de diferents sectors per tal reaccionar de forma col·lectiva a qualsevol abús i per imposar unes condicions més favorables a l'hora de vendre el nostre treball.
La participació continuada dels i les treballadores en les assemblees de les agrupacions i les federacions per tal de decidir i coordinar conjuntament les accions que en cada moment és considerin necessàries.
mantenir l'esperit crític i no tolerar que és reprodueixin els esquemes de la societat autoritària actual en les organitzacions i els moviments de la classe treballadora.

L'assemblea del sindicat
Mataró, 26 de maig del 2011

(*)Entenem per classe treballadora tots i totes les treballadores en actiu, en atur, jubilades, en formació, en pràctiques, amb beca, estudiant per treballar en un futur, assalariats, autònoms, precaris, immigrants, joves, grans... En definitiva tothom que per guanyar-se la vida ha de currar i petir el món del treball.

Reunió de treballadors i treballadores de les botigues de telefonia mòbil

2011-04-30T13:30:00.002+02:00

Dilluns 9 de maig - 20:30h

Convoquem a tots els treballadors i treballadores de les Botigues de telefonia mòbil de Mataró a participar en una reunió per parlar sobre les condicions de treball a les botigues.

La reuió tindrà lloc el dilluns 9 de maig a les 20:30h a la Seu del Sindicat d'Oficis Varis de Mataró, C/Nou de les Caputxines, 10 Bis, darrera dels antics jutjats.

A més comptarem amb la presència d'una treballadora que ha estat acomiadada per la empresa Internity (proveïdora de Vodafone) a Barcelona per haver estat escollide pels seus companys de feina per traslladar les seves exigencies a la direcció de l'empresa.

El Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la CNT considera necessari que els treballadores i les teballadores del sector, independentment de la botiga on treballen, s'orgnanitzin per defençar de manera col·lectiva els seus drets i exigir que es compreixin els convenis i contractes per tot i totes.

Més informació:

Comflicte obert amb Internity
Assemblea de treballadors del comerç
Acció solidària contra Vodafone
Secció sindical a Internity de Barcelona

Als treballadors i treballadores de les BOTIGUES DE TELEFONIA MÒBIL de Mataró

2011-04-25T15:08:00.009+02:00

Els treballadors/es de l’empresa INTERNITY-AVENIR TELECOM, distribuïdora oficial de productes de telefonia mòbil VODAFONE, pateixen des de fa temps tot un seguit d’abusos i irregularitats legals per part de l’empresa:
.

No s’apliquen el sou ni les categories que marca el conveni del sector. Rutinàriament els treballadors són obligats a entrar 15 minuts abans de l'hora sense que aquest temps compti com a temps treballat ni sigui compensat. Altres vegades directament són obligats a doblar torns. El súmmum de l'abús arriba en els casos en què es descompten de la nòmina dels treballadors, de forma col·lectiva, les pèrdues ocasionades pel robatori de productes, arribant de vegades la quantitat descomptada al conjunt de la plantilla a superar el preu de l'objecte desaparegut.

A més pateixen una pressió excessiva per part dels coordinadors per tal de complir els objectius de vendes marcats per l'empresa, que varien segons el seu gust i provoquen brusques variacions del sou mensual, i que es tradueix en el fet que els treballadors es vegin obligats a vendre qualsevol cosa i com sigui al client, sense poder oferir un servei adequat tenint en compte les necessitats reals d'aquest últim.

És per tot això que el passat 4 de febrer, un grup de treballadors de l'empresa va procedir a legalitzar una secció sindical de la Confederació Nacional del Treball de Barcelona, nomenant a la companya Begoña com el seu representant per donar solució a totes les irregularitats esmentades, mitjançant el diàleg amb l'empresa. Per aquest motiu, el dia 10 de febrer es va informar a la direcció de l'empresa de la constitució legal de la secció sindical i el nom de la companya que la representava. Només 7 dies després INTERNITY-AVENIR TELECOM comunicava l'acomiadament a la companya, després de més de 5 anys treballant a l’empresa.

Està molt equivocada l'empresa si creu que amb la repressió contra els seus treballadors, i no mitjançant el diàleg i el respecte als seus drets, solucionarà un problema que ella mateixa ha creat.

Per això fem una crida als treballadors de Mataró a no comprar a les botigues d'aquesta cadena de telefonia, fins que els seus responsables demostrin un mínim de decència i respecte cap als drets dels seus empleats.

¡READMISSIÓ IMMEDIATA DE LA COMPANYA BEGOÑA!
¡PROU REPRESSIÓ SINDICAL!

http://cntinternity.blogspot.com

Als treballadors i treballadores del COMERÇ de Mataró

2011-04-25T14:46:00.001+02:00

El sector del comerç és un dels sectors on existeix més precarietat laboral. És igual si treballes per una gran empresa que si treballes per una de petita, en tots els casos les condicions són molt similars.
Les empreses no estan aplicant el conveni col·lectiu que correspon o només apliquen la part que els interessa, fan contractes d'obra i servei a companys i companyes que porten 12 mesos a l'empresa, assignen categories laborals inferiors a les tasques que realment es desenvolupen, es fan hores extres que no es paguen, no es respecten els horaris, els diumenges i festius no estan regulats, hi ha una escassa representació sindical i si sorgeix és immediatament reprimida. A tot això cal afegir el plus de l'estrès que està associat a tota feina de cara al públic i que moltes vegades provoca problemes de salut.

L'estructura del comerç, que fora d'algunes excepcions, fa que hi hagi pocs treballadors en petites botigues i dificulta la associació i la reivindicació d'un dret bàsic com és el de representació sindical.

L'objectiu d'aquesta crida és crear una assemblea de treballadores i treballadors del comerç de Mataró amb la finalitat que tots els treballadors i treballadores del comerç tinguin representació independentment del nombre d'empleats de l'empresa i que tots i totes tinguin el recolzament i la solidaritat dels companys i companys de les altres empreses en casos d'agressions laborals.

El Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la Confederació Nacional del Treball us ofereix les seves eines i infraestructures per organitzar-vos sense líders, sense dirigents i en base a la solidaritat i la democràcia directa.

Desitjos pel nou govern de Mataró

2011-04-15T18:10:00.002+02:00

El Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la Confederació Nacional del Treball vol demanar molt sincerament als candidats a formar el nou govern de la ciutat que s'estalviïn l'esforç altruista de presentar-se a les eleccions. Els volem estalviar el gran esforç humà i les grans despeses econòmiques que destinaran a la campanya electoral per demanar-nos el nostre vot. Sincerament, volem que s'estalviïn participar en el circ electoral per guanyar-se la nostra confiança.

No descartem que alguns candidats puguin estar motivats per bones intencions i idees nobles de justícia. Ara bé, volem fel-si arribar un missatge ben clar. Amb nosaltres no cal que s'esforcin. Nosaltres ja hem perdut tota confiança en els partits polítics i els considerem part del problema.

De totes maneres, si la majoria de ciutadans decideix donar una segona oportunitat als polítics, volem desitjar al nou govern el següent:

Que l'atur a Mataró passi de les 13.000 persones actuals a unes 50.000.
Que el 100% dels nous contractes laborals siguin temporals enlloc del 90% actual.
Que el 75% dels contractes laborals que es signen a Mataró siguin de menys d'un més de durada enfront al gairebé 50% actual.
Que aquest any hi hagin uns 1.000 treballadors afectats per un expedient de regulació d'ocupació enlloc dels aproximadament 280 de l'any passat.

Potser d'aquesta manera el govern de la ciutat ens carrega d'arguments i de malestar suficient per donar-nos compte que estem davant d'una situació molt seriosa i que els treballadors i treballadores hem de fer alguna cosa més que votar per arreglar les coses.

Acció solidària contra Vodafone

2011-04-11T13:21:00.004+02:00

El dissabte 9 d'abril de 18:30 a 19:30, un grup de treballadors i treballadores solidàries es va concentrar a les portes de la botiga de VODAFONE a La Riera.

Aquesta va ser una acció solidària de resposta amb la companya Begoña, que va ser acomiadada a Barcelona per l'empresa Internity, proveïdor de Vodafone.

Un grup de treballadors a Internity a Barcelona van decidir organitzar-se per defensar els seus drets i van escollir a la companya Begoña com a portaveu. Al comunicar a l'empresa que ella seria la encarregada de transmetre les reclamacions i exigències dels seus companys a la direcció de l'empresa, va ser directament acomiadada.

El Sindicat d'Oficis Varis de Mataró de la Confederació Nacional del Treball considera inacceptable la repressió sindical, cosa per la que va organitzar aquesta acció solidària.

Si toquen a una, ens toquen a tots!

INTERNITY-AVENIR TELECOM ataca la libertad sindical

2011-04-09T00:47:00.001+02:00

Informamos a los trabajadores y la opinión pública en general que el Sindicato de oficios varios de Mataró (CNT-AIT) iniciará una serie de actos informativos de denuncia tras el despido de una trabajadora, delegada sindical de la CNT de Barcelona, en la empresa INTERNITY-AVENIR TELECOM distribuidora oficial de productos de telefonía móvil VODAFONE.

El sector del comercio es otro de los sectores donde las tropelías empresariales son evidentes, y donde existe más precariedad laboral, siendo lo mismo que trabajes para una gran o pequeña empresa. No se aplica el convenio colectivo o sólo la parte que les interesa. Los contratos que se efectúan son de obra y servicio con indemnizaciones de 8 días por año trabajado, pasando a ser fijos cuando se superan los tres años de duración y hasta cuatro si así lo recoge el convenio. No se respetan las categorías profesionales, se asignan categorías inferiores a la labor que a veces realizamos. No se pagan horas extras, no se respetan los horarios, y los domingos y festivos no están regulados. A todo esto hay que sumar los problemas de salud generados por el estrés, que viene asociado en todo trabajo de cara al público; así, como la falta de sindicación y reivindicación.

Ante la negra situación en la que se encuentra este sector un grupo de trabajadores/as de esta empresa procedió a legalizar una Sección Sindi- cal de la Confederación Nacional del Trabajo de Barcelona, eligiendo a la compañera despedida como representante. La empresa reaccionó contra la Sección despidiéndola después de 5 años trabajando. Internity cerrando las puertas al diálogo y al respeto de los derechos que tenemos los trabajadores, decide despedir saltándose incluso la Ley Órganica de Libertad Sindical.

Por todo esto hacemos un llamamiento a todos los trabajadores de Mataró a no comprar en esta cadena de telefonía, hasta que se cumplan los derechos de estos trabajadores.

Sin otro motivo, exigimos la readmisión inmediata de nuestra compañera, y el respeto a nuestra forma de hacer y entender el sindicalismo.

Atentamente

Toni Cabello
Secretario de Jurídica y Acción Sindical.

Per quants milers d'euros es venen els sindicats espanyols?

2011-02-26T14:19:00.006+01:00

Aquí teniu un llistat d'alguns "sindicats" espanyols amb els euros que ha rebut cadascún de l'estat en subvencions l'any 2010:

CCOO.......... 6.375.759,37 €
UGT............. 6.114.669,00 €
USO............... 524.862,16 €
CGT................ 218.684,29 €

Font: BOE

Creieu que aquests sindicats s'enfrontaran realtment amb el govern i l'estat? Creieu que són independents?

Els sindicats de la CNT han rebut 0€ en subvencions. No les demanem, no les acceptem. Ens hi oposem absolutament!

La nostra és una organització que manté la seva independència dels governs i dels partits polítics. La CNT és una organització revolucionària. Un dels nostres objectius és la desaparició de l'estat i dels governs perquè els considerem injustos i innecessaris. Si volem enfrontar-nos a l'estat i als governs, no podem dependre de les seves subvencions, hem d'autofinançar-nos.

Pincipios, tácticas y finalidades de la CNT

2011-02-26T11:07:00.000+01:00

CONFEDERACIÓN NACIONAL DEL TRABAJO

X CONGRESO, Diciembre 2010, Córdoba

ACUERDO SOBRE PRINCIPIOS,TÁCTICAS Y FINALIDADES

1. ANARCOSINDICALISMO:

DEFINICIÓN Y PRÁCTICA

Entendemos el anarcosindicalismo como la síntesis de la teoría y práctica del anarquismo actuando sobre y en todo tipo de asociacionismo obrero que confluye en un sindicato. Se trata en rigor de una síntesis del anarquismo y el sindicalismo revolucionario para impulsar el cambio de sociedad actual desde el mundo del trabajo. El anarquismo ha sido la fuente de inspiración del sindicalismo revolucionario nacido en Francia en el siglo pasado, por lo que se le puede decir, según hace actualmente la A.I.T., como sinónimo de anarcosindicalismo. Es preciso establecer una diferenciación en los contenidos esenciales que caracterizan la acción del sindicalismo revolucionario que propugna y practica el anarcosindicalismo y el que propugnan ciertos grupos y sectores bastante alejados del movimiento libertario, a pesar de que emplean, desvirtuando su contenido, la frase de «sindicalismo revolucionario». No entendemos por sindicalismo revolucionario más que aquel movimiento que, surgido de entre las clases explotadas y oprimidas, aspira a la destrucción del sistema establecido para, por medio de una acción directa y antiautoritaria, desmontar los mecanismos de dominación poniendo todos los medios de producción al servicio de los trabajadores, los cuales tomarán en cualquier circunstancia las decisiones que crean convenientes sin conocer ningún otro tipo de mediación, imposición o poder que no sea el dimanado de los propios trabajadores. Ahondando en lo anterior, ratificamos los acuerdos adoptados por el Congreso Constitutivo de la Asociación Internacional de Trabajadores celebrado en Berlín en diciembre de 1922y modificados en el IV Congreso de Madrid de 1931 y en el V Congreso de París de 1935.

1.1. Principios y Finalidades

El anarcosindicalismo es en realidad, desde el punto de vista de los principios, una visión determinada del mundo que se corresponde con la filosofía antiautoritaria y emancipadora del anarquismo y por ello exterioriza su oposición a toda explotación tanto económica como política y a toda alienación religiosa siendo su objetivo fundamental y prioritario el de propagar esas ideas al mundo del trabajo por medio del sindicato. Actúa en el campo sindical, porque donde realmente el individuo siente la explotación es en el campo de lo económico, donde la lucha de clases se da con más claridad y es asumida por la mayoría de los trabajadores. Hay que pensar, y la historia lo viene demostrando, que las revueltas e intentos revolucionarios se quedan en nada, si en los países donde se dan no existe una organización sindical revolucionaria. Hay que resaltar que esta actitud de oposición a toda explotación no puede calificarse de mera ideología o producto de laboratorio sino que responde a una constante del ser humano a lo largo de la historia, en su lucha sin tregua contra todo tipo de opresión. Esa lucha constituye la reivindicación del derecho a ser y a disponer libremente del propio destino, junto al deseo solidario de que todas las personas, de un modo colectivo, alcancemos ese derecho. No habrá verdadera libertad mientras una sola persona permanezca sometida a otros semejantes. El mérito del pensamiento libertario reside tan solo en el esclarecimiento de este hecho ante la conciencia de la persona.

Frente al mundo de opresión constante y en múltiples sentidos que padecemos, el anarquista opone su rebelión. Su visión parte de una ruptura total con los valores políticos, económicos y culturales establecidos por las clases dominantes a través de la historia. Para el anarcosindicalismo la evolución histórica, si tiene un sentido debe culminar en una ética de la responsabilidad personal e intransferible, opuesta de modo radical a la constante histórica de dominación. Esta ruptura supone el que el anarcosindicalismo contraponga a los valores de la sociedad establecida sus propios valores. Mediante éstos los trabajadores se convierten en agentes soberanos y activos de la transformación social. Para llevar a cabo esta transformación en profundidad, el anarcosindicalismo se materializa en la forma organizativa concreta que denominamos C.N.T. (Confederación Nacional del Trabajo).

1.2. Anticapitalismo

El anarcosindicalismo se opone de modo radical al sistema establecido por el capitalismo liberal o por el capitalismo de Estado en todas sus variantes. El capitalismo, independientemente de sus transformaciones presentes o futuras, representa la explotación económica derivada de la propiedad privada de los medios de producción y la subsiguiente capitalización de éstos por unos pocos, sin importar que los explotadores se representen individualizados o de modo anónimo o colectivo. El capitalismo de Estado por su parte, se apropia de la propiedad en beneficio de un sector privilegiado integrado en el Estado. Tanto en uno como en otro sistema, el individuo, el trabajador, no es dueño de su trabajo, ni de sus decisiones. En una parte se aduce la necesidad de la economía (dominada por los grandes propietarios y financieros amparados por el Estado), en la otra se sacrifica a la clase trabajadora en nombre de un falso «bien común» impuesto por el Estado. Ambos sistemas desarrollan sus instituciones (medios de represión) a través de la clase gobernante: leyes, organismos de justicia, cárceles, policía, ejército etc. para dominar a los gobernados e imponer la cultura propia del sistema.

1.3. Antiestatismo

Según lo antes expuesto, resulta evidente que una de las finalidades del anarcosindicalismo es la destrucción del Estado, realidad político-jurídica que sostiene y sacraliza por medio de su diversos estamentos y leyes -parlamentos, senados, constituciones, organismos arbitradores, cuerpos policiales y represivos de todas clases y en último lugar, el ejército- las formas económicas de explotación. Es obvio que el Estado constituye la representación de la clase dominante, sosteniendo, en el caso de la llamada sociedad occidental en que vivimos, la propiedad privada de los medios de producción y la economía de mercado. Esto conlleva la tradicional minoría de edad delciudadano y el mantenimiento del actual sistema por medio de la represión y del terrorismo institucionalizado. Frente a ello, el anarcosindicalismo opone al Estado la libre federación de comunas autónomas libertarias.

1.4. Antimilitarismo e Internacionalismo

Estas dos definiciones, conexas entre sí, forman parte de las convicciones profundas de la C.N.T., y se relacionan con la necesidad de superar los Estados nacionales y las amenazadoras concentraciones de poder que ellos representan. Al mismo tiempo, ello nos lleva a la necesidad de articular una actividad en el plano internacional junto con las organizaciones afines del anarcosindicalismo de otros países al objeto de mantener mancomunadamente una lucha en este frente.

1.5 Antisexismo

El anarcosindicalismo, en su lucha por alcanzar una sociedad libre, justa e igualitaria, tiene entre sus finalidades la destrucción del patriarcado y el fin del sexismo y de cualquier discriminación por razón de sexo u orientación sexual. No deben existir jerarquías entre las personas en función de su sexo, y rechazamos con firmeza cualquier imposición social o cultural de una conducta o rol según se nazca. Cada individuo ha de desarrollar su personalidad en plenitud sin importar su sexo o sexualidad, huyendo de los convencionalismos que nos fijan un camino a seguir o una manera de ser “femenina” o“masculina”.

No nos olvidamos de que el sexismo y las formas de dominación propias del patriarcado siguen muy vigentes y aunque no sean tan explícitas como antaño, ello no quiere decir que hayan desaparecido. Es más, sus manifestaciones son cada vez más sutiles, y en ello reside su peligro y su capacidad alienante. El sexismo está muy presente en nuestra sociedad, y va calando en las personas desde la más tierna infancia, por ello a menudo su presencia pasa desapercibida. Es por ello que debemos incidir en la educación y los valores que nos transmitimos de unas personas a otras, buscando siempre ir a la raíz de los problemas. Las y los anarcosindicalistas luchamos por una sociedad en la que cualquier forma de autoridad sea abolida. Queremos que todas las personas, independientemente de nuestro sexo, podamos vivir, desarrollarnos y relacionarnos entre nosotras en pie de igualdad y de libertad.

1.6. Otras formas de poder

Consecuentes con la idea de que la teología está en la raíz de todo gobierno político, el anarcosindicalismo se manifiestacontrario a todas las religiones e iglesias así como a las formas filosóficas e ideológicas que se opongan al desarrollo crítico del individuo. La culminación de las luchas transformadoras contra el capitalismo y el Estado constituyen la finalidad esencial del anarcosindicalismo y por tanto de la C.N.T. Aquellos dos frentes fundamentales de lucha contienen todos los demás frentes posibles. Por ello la C.N.T. prestará suma atención y apoyara la acción contra las realidades derivadas de la actuación corruptora del Estado y del productivismo capitalista, la cual atenta contra la naturaleza y degrada, afectando con ello al equilibrio mismo del hombre en su entorno. Por ejemplo, la lucha ciudadana y otras, se deben realizar en base a la militancia, deseable y voluntaria, de los cenetistas a través de las organizaciones de barrio.

De todo lo expuesto se deduce que las profundas transformaciones económicas y político-sociales apuntadas como aspiraciones del anarcosindicalismo y de la C.N.T. sólo podrán plasmarse finalmente con la consecución del comunismo libertario, siendo éste, en realidad, la materialización deaquéllas.

1.7. El Federalismo

Por ser la federación la base de la sociedad futura, la C.N.T. proclama el federalismo como el nexo de articulación libre y solidaria, sin autoritarismo ni coacción, de todos los grupos económicos y de relación humana general, que cumplirán en la nueva convivencia las funciones básicas de la vida social en todos sus aspectos. El federalismo constituye hoy también el principio esencial que rige las actividades de la C.N.T. en el plano estructural y en el del funcionamiento interno de la misma, garantizando de este modo la libertad y la igualdad decisoria de los individuos y los sindicatos integrados en la organización. Dada su estructura no jerárquica y sus contenidos federalistas, la C.N.T. rechaza cualquier tipo de función dirigente, así como la figura de líderes o jefes carismáticos. El federalismo de C.N.T. no es una descentralización de un poder central, en diferentes poderes a más bajo nivel. Quiere decir lo anterior, en uno de sus aspectos, que tomamos postura decidida contra todo tipo de centralismo. Afirmamos por ello que en su organización y funcionamiento interno la C.N.T. prefigura el tipo de sociedad a que aspiramos, dado que el futuro, para realizarse, debe estar contenido ya como germen en el presente.

1.8. Solidaridad y Apoyo Mutuo

En la construcción de la nueva sociedad y en la lucha diaria en defensa de los intereses propios de los trabajadores, ambos conceptos son el aglutinante de la acción colectiva en la persecución del bien común de toda la sociedad.

1.9. Las Tácticas: La Acción Directa

Éstos son los procedimientos o medios que la C.N.T., pone en práctica cotidianamente para reafirmar los principios que la animan y crear las condiciones que facilitarán en su día el logro de las finalidades. En este punto fa C.N.T. y el Anarcosindicalismo se juegan toda su credibilidad ante los trabajadores, y por ende las posibilidades ulteriores de un crecimiento que le permita extenderse a todos los sectores como alternativa revolucionaria decisiva.

Afirmamos que el problema de los fines y los medios constituye hoy el punto clave con el que se enfrenta, genéricamente hablando, el socialismo. Dentro de este campo solo ganarán la credibilidad final del pueblo aquellos sectores que presenten una coherencia total entre los fines propuestos y los medios puestos en juego para lograrlos. Esto quiere decir que los medios o tácticas o prácticas utilizadas, nunca deberán entrar en contradicción con los principios y finalidades, so pena de invalidar a estos últimos por completo. El testimonio histórico es claro: los que trataron de hacer compatible el logro de la sociedad sin Estado y sin Clases con la conquista revolucionria del poder político y la creación de un Estado provisional o transitorio derivaron finalmente hacia el Estado totalitario que hoy oprime a estos pueblos y silencia y tortura a los disidentes. Por otra parte, los que, reclamándose de iguales principios y fines, pusieron toda su confianza en la conquista de ese mismo poder político mediante el voto popular, acabaron siendo absorbidos por la democracia burguesa, de la que se constituyeron en fieles administradores. De este modo las aspiraciones revolucionarias de la clase trabajadora han sufrido un evidente revés. Los trabajadores han perdido en gran parte sus objetivos como consecuencia de las manipulaciones de partidos y sindicatos que, en la mayoría de los casos, apuntan a un reformismo corporativista, que lleva a la perduración indefinida del sistema de explotación que padecemos.

La C.N.T., el anarcosindicalismo, lucha, para, por una parte, no ser asimilado por el sistema y, por otra obtener nuevas vías de penetración que permitan acercamos a la revolución y al tipo de sociedad futura a la que aspiramos.

La C.N.T. debe conseguir a través de sus tácticas, entiéndase sus medios o prácticas, acercarse cada día más a los fines propuestos por lenta que esta aproximación pueda parecer. Para ello debemos evitar el tipo de contradicciones sufridas por otras organizaciones llamadas revolucionaras, si queremos preservar nuestra identidad. El anarcosindicalismo, sin embargo, precisa hoy de una evolución imaginativa y combativa, si pretendemos enfrentarnos a la fuerte oposición que ejerce en fa actualidad el sistema en todos los órdenes de nuestra vida tanto en el aspecto laboral como social y cultural. Sin este esfuerzo, en todos y cada uno de los puntos en que somos explotados y oprimidos, nuestras pretensiones revolucio narias quedarán inevitablemente ahogadas. Nuestras tácticas o medios se resumen en lo que llamamos acción directa. Esta deriva naturalmente de los análisis realizados al definir los principios y finalidades y las nociones de anticapitalismo, antiestatismo y federalismo En realidad, la acción directa, que a ojos del observador superficial puede parecer como acción violenta y desnuda, es otra cosa muy distinta, aunque asuma o pueda asumir llegado el momento, la violencia revolucionaria. Se trata de una metodología que resume la visión global del mundo que profesan los/as anarcosindicalistas y en la que se funden armoniosamente los planteamientos teóricos con la acción práctica encaminada a realizarlos, sin fracturas ni contradicciones. La acción directa es la única asumible por nuestra militancia y viene prefigurada en todas las aspiraciones enunciadas. La visión antiautoritaria de la historia, la nueva ética de la responsabilidad personal e intransferible, el carácter soberano que adscribimos a la persona humana para determinar su destino, nos lleva a rechazar cualquier forma de mediación o de renuncia de la libertad y de la iniciativa individual y colectiva en segundos o terceros, no importa quiénes sean dejando en sus manos TODO el poder de decisión. ESTA RENUNCIA ES EL HECHO CLAVE, la pendiente por la que se deslizan hacia su ruina las diversas escuelas del socialismo que exigen la dependencia del ciudadano. Pero queremos dejar bien sentado que la acción directa no presupone la acción individual y aislada de la persona, sino la actuación colectiva y solidaria de todos los trabajadores y trabajadoras para resolver sus problemas en el momento histórico que vivimos, frente a los individuos que detentan el poder o sus intermediarios. Y será ese colectivo de trabajadores el encargado en todo momento de arbitrar los medios para aplicar esa acción directa del modo que el conjunto o asamblea considere más oportuno en cada caso, siempre que no se vaya contra la esencia misma de la C.N.T.

La defensa de los trabajadores es un derecho y un deber ineludible para lo cual pueden utilizarse métodos variados y que van desde el label, censura sindical, trabajo lento, boicot... hasta la huelga de solidaridad y la huelga general revolucionaria.Esta acción directa en definitiva nos lleva a rechazar parla mentos, elecciones parlamentarias y referendos, instituciones todas que son la clave de la intermediación. En el terreno económico reivindicativo y por las mismas razones, rechazamos todo tipo de entidades arbitrales entre el capital y el trabajo, como jurados mixtos, comisiones de arbitraje etc., manifestán donos en favor de la confrontación libre y directa del capital y el trabajo.

Es por todo lo dicho, en suma, por lo que rechazamos el Estado en todas sus formas.

Manifestació a Barcelona. Quan a Mataró?

2011-02-14T12:51:00.001+01:00

Aquí teniu unes imatges de la manifestació de la CNT-AIT de Catalunya i Balears a Barcelona el 27 de gener en contra de les reformes anti-socials del govern, la patronal i els sindicats traïdors, CCOO i UGT.

Esperem que ben aviat la classe treballadora de Mataró organitzi protestes semblants, que acabin amb decades de silenci i desmovilització a la nostre ciutat.

A Mataró vivim desenes de milers d'aturats. Heu pensat mai que passaria si un dia decidicim fer una manifestació contra l'atur, la crisis, la carestia de vida,... als carrers de Mataró? Quina cara posaria l'Alcalde i tots els polítics, els jefes de Caixa Laietana i tots els banc i caixes, el jefe de Valenri i de totes les empreses amb ERO?

No els hi faria puta gràcia!

Com a nosaltres no ens fa puta gràcia que ens treguin les ajudes d'atur, que ens fotin al carrer per 4 duros, buscar feina durant més de 2 anys, que no es respectin les lleis del treball i es vulnerin els nostres drets...

Que, t'animes? Contacte amb nosaltres: flmataro@cnt-ait.es

Com estem els currantes i les currantes davant de les reformes: en boles!

2010-12-14T20:49:00.007+01:00

CAN NOÈ
C. Poeta Punsola, 45-47

DIVENDRES
17 de desembre

19:30h

EN BOLES
davant de les reformes del govern
i els interessos dels més rics

Conferència-Debat
Les reformes laboral i de les pensions

2a taula informativa a rocafonda

2010-12-07T21:14:00.008+01:00

Per segona vegada, aquest dissabte dia 11 de desembre podreu trobar alguns companys del sindicat al barri de Rocafonda de Mataró repartint informació interessant sobre les reforma laboral i de les pensions.

Podreu trovar-nos al carrer Pablo Picasso amb el carrer del Poeta Punsola des de les 10h del matí.

D'aquesta manera continuem amb la campanya comarcal amb el títol:
ESTEM FARTS/ES DE PAGAR LA CRISI!
i seguim proposant una alternativa a una societat que ens estafa, ens enganya i ens maltracta.

Que la crisis la paguin els rics,
perquè nosaltres estem sempre en crisis,
perquè nosaltres no la hem creat,
perquè si tenen més drets, que tinguin també més deures!

Consejos básicos ante un despido

2010-12-04T23:03:00.003+01:00

A continuación encontrareis algunos consejos básicos para que sepamos reaccionar en caso de despidos. Esperemos que os sea util y que nunca os tengas que hechar mano de ellos.

- Si vienen con cualquier documento en el que te anuncian que te van a
despedir, no firmes nada. Si quieren ya te darán una copia del mismo o que
se busquen a dos testigos que firmen la carta para dar fe que te la han
entregado en mano. Si no ya te la harán llegar por burofax.

- Si no firmas y no te quieren dar copia, no te vayas de la empresa.
Sigue en tu puesto de trabajo hasta la hora de plegar y al día siguiente
vuelve como si nada. Si te vas sin la comunicación de despido o no apareces
los tres días siguientes, la empresa puede decir que faltas al trabajo y
aprovechará, esta vez con todo a su favor, para formalizar un despido
disciplinario. Te quedarías sin posible indemnización.

- Si no aguantas la presión, lo que puedes hacer es poner en la carta “NO
CONFORME. A LA ESPERA DE REVISIÓN” y firmar por debajo de esto. Por encima
no porque pueden cortar el papel.

- Si la fecha que refleja la carta de despido no coincide con la fecha de
ese día, debes ponerla tú por encima de la fecha que aparece en la carta.

- Si te despiden de palabra, sin comunicación por escrito, actúa como
hemos explicado antes. Tu como si nada en tu puesto de trabajo.

- Si la cosa se pone fea, que te sacan de la empresa por las malas y no
tienes ningún justificante que diga que te han despedido, lo primero que
tienes que hacer es ir a Correos y enviar a la empresa un burofax, con
acuse de recibo y copia para ti, en el que exiges saber porque no te
permiten la entrada a tu puesto de trabajo. Esto sirve para que en caso de
ir a juicio, tú tengas las espaldas cubiertas y así demostrar que tú no
faltaste ni un día a trabajar, sino que no te permitían la entrada.

- Si trabajas en el sector del comercio ves con cuidado, ya que muchas
empresas tienen la mala costumbre de acusar al trabajador de robar para
despedirlo y ahorrarse la indemnización. No firmes nada. Si tú no has
robado nada no te pongas nervioso/a, diles que te enseñen las pruebas, si
intentan mirarte en la taquilla o en el bolso pide que haya alguna persona
de tu confianza delante para dar fe de lo que llevas. Si ves que te tienen
encerrado en una sala y no te dejan salir hasta que firmes tu despido, que
suele ser la baja voluntaria sin derecho a nada, llama a algún familiar o
amigo y dile que te pase a buscar por el trabajo para que salgas con
cualquier excusa. Si ve que no te dejan salir que llame a la policía, no
pueden retener a una persona contra su voluntad.

- Si en la carta de despido reconocen la improcedencia del mismo y te
indemnizan con 45 días por año trabajado o con 33 días si tienes un
contrato indefinido de fomento de la ocupación tienes que saber lo
siguiente:

- Los contratos de fomento de la ocupación firmados antes del 18 de junio
de 2010, antes de la última reforma laboral, están en fraude de Ley ya que
según sentencia del tribunal supremo, todos aquellos trabajadores con
contratos de este tipo, tienen derecho a una indemnización de 45 días por
año, ya que el Estatuto de los Trabajadores no fue modificado en este
aspecto.

- En el caso de las indemnizaciones de 45 días por año en los contratos
indefinidos normales, aun cuando se reconoce improcedencia del despido, hay
que tener en cuenta que según sentencia del Tribunal Supremo, el trabajador
tendría derecho a salarios de trámite en los casos en que la cantidad de la
indemnización del despido esté mal calculada.

- Si la empresa deposita en el juzgado de lo Social en un plazo de 48 horas
la indemnización por despido, esto paralizaría los salarios de trámite.
Pero existe una base jurídica tras una sentencia del Tribunal Supremo para
que el trabajador pueda conseguir esos salarios de trámite. Se trata de que
el trabajador debe ir por delante que la empresa, por lo que demandar a la
empresa por despido antes que el trabajador sepa que su indemnización ha
sido depositada en el juzgado. Esto se consigue si el trabajador no firma
el burofax que le envía la empresa notificándole que tiene a su disposición
en el juzgado la indemnización. Hay que tener en cuenta que un burofax
tiene de plazo 30 días para ir a recogerlo a la oficina de Correos después
del aviso que el cartero te deja en el buzón cuando se pasa a entregarlo a
domicilio y no encuentra a nadie para dárselo en mano. En este caso, si
hubiera alguien en el domicilio debería indicarle al cartero que le deje el
aviso que en un breve plazo de tiempo irá a buscarlo.

Els Sindicats de la CNT del Maresme ofereixen assessorament jurídic
gratuït a qualsevol treballador en actiu o a l'atur, a jubilats i
pensionistes, a autònoms i cooperativistes sense assalariats al seu
càrrec.

Taula informativa a Rocafonda

2010-12-02T00:57:00.005+01:00

Aquest dissabte dia 4 de desembre podreu trobar alguns companys del sindicat al barri de Rocafonda de Mataró repartint informació interessant sobre les reformes laboral i de les pensions.

Podreu trovar-nos a l'avinguda d'Amèrica amb l'avinguda del Perú durant el matí.

Si esteu interessats en el sindicat i la nostra organització no dubteu en adreçar-vos a nosaltres.

Estan en perill les pensions?

2010-12-02T00:52:00.002+01:00

Foto de familia en acabat la conferència-debat sobre l'estat del sistema de pensions que la Federació Comarcal de Sindicats del Maresme i el Nucli Confederal de Pineda de Mar van organitzar el passat 26 de novembre.

Campanya d'informació a Pineda

2010-11-17T19:13:00.004+01:00

El passat dissabte dia 13 de novembre un grup de companys dels sindicats de Premià i Mataró van col·laborar en la campanya d'informació que el nucli confederal de Pineda ha organitzat per presentar-se a la ciutat difonent els seus plantejament en front la situació de precarietat que patim els més desfavorits.

Al llarg de tot el matí 5 companys van repartir impresos de propaganda i sobretot van conversar amb persones que mostraven simpatia envers el nostre model de lluita. A més es va assessorar a aquells que ens van plantejar dubtes sobre els seus drets com a treballadors en casos d'acomiadament.

Està previst que l'acció és repeteixi aquest dissabte 20 de novembre a la Plaça de Sant Pere Pescador de 10 a 13.30h.

Jornades de treball a la seu del sindicat

2010-10-13T12:45:00.001+02:00

El dissabte 16 i diumenge 17 d'octubre hem organitzat unes jornades de treball per avançar en l'acondicionament de la seu del sindicat després de la seva reconstrucció.

Les jornades són obertes a la participació de tots aquells que vulguin contribuïr en el nostre projecte sindical i de lluita.

Retirada de càrrecs als encausats a Mataró el 29-S!

2010-10-08T20:19:00.016+02:00

Ahir dijous un grup de treballadors i treballadores no sindicats a les majoritàries UGT i CCOO van concentra-se a les portes de l'Ajuntament de Mataró per denunciar la desproporcionada actuació dels Mossos d'Esquadra que va disoldre un piquet el dia de la Vaga.

Durant la concentració es va llegir un manifest signat per una plataforma de sindicats sorgida en motiu de la vaga i per el Sindicat Únic d'Activitats Diverses de Mataró.

A més, un company del Sindicat va llegir el comunicat elaborat per la Federació Comarcal de Sindicats Únics dels Maresme que podeu consultar en entrades anteriors a aquest blog.

Podeu veure imatges de la concentració emeses al canal m1tv utilitzant l'enllaç següent:

24h Maresme del 8/10/2010 (a partir del minut 12)

Comunicado de la Federación Maresmenca de Sindicatos de la CNT tras la huelga general

2010-10-01T19:37:00.000+02:00

COMUNICADO DE LA FEDERACIÓN COMARCAL DE SINDICATOS DEL MARESME ADHERIDOS A LA C.N.T.-A.I.T. TRAS LA JORNADA DE HUELGA GENERAL

SOBRE LOS MOTIVOS DE CNT PARA PARTICIPAR EN LA HUELGA GENERAL:
Los afiliados a nuestra organización, a través de nuestras respectivas asambleas, decidimos secundar la huelga general para mostrar nuestro rechazo a los drásticos recortes en los derechos de la clase trabajadora que significa la recientemente aprobada Reforma Laboral. A pesar de las pocas perspectivas de éxito de la huelga y el descrédito de las centrales sindicales mayoritarias, UGT Y CC.OO., decidimos participar en esta huelga por dignidad y para demostrar a la clase trabajadora que aun existe un sindicalismo honesto, coherente y combativo.

SOBRE LA PARTICIPACIÓN DE CNT EN LOS PIQUETES INFORMATIVOS EN LA CIUDAD DE MATARÓ:
Aquellos afiliados a CNT que participaron en piquetes de huelga actuaron a partir desde primera hora de la mañana dentro de un piquete heterogéneo de trabajadores. El mencionado piquete, que fue disuelto por el cuerpo de Mossos d’Esquadra con el resultado de 6 trabajadores detenidos y más de 50 personas retenidas, no fue convocado exclusivamente por CNT. Durante las dos horas y media de actuación del piquete se informó a los diferentes establecimientos que se encontraban abiertos de que había convocada una jornada de huelga general en contra de la Reforma Laboral. Asimismo se les pidió que apoyasen esta jornada de lucha cerrando su establecimiento. En ningún momento se amenazó ni agredió a ninguna persona, puesto que CNT no reconoce ni la violencia ni la coacción como sus herramientas de lucha.

SOBRE LAS INFORMACIONES DIFUNDIDAS POR LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN:
Multitud de medios de comunicación han difundido noticias no contrastadas i falsas relacionadas con el piquete en el que participaron los afiliados a CNT. Queremos dejar claro:
Que tanto los integrantes del piquete como los detenidos no eran “elementos antisistema incontrolados” sino trabajadores y trabajadoras en lucha contra los abusos del gobierno, la patronal y los grandes capitales internacionales.
Que en ningún momento se actuó con violencia contra los comerciantes o clientes, dejando su negocio abierto aquellos comerciantes que lo creyeron oportuno.
Que nuestro sindicato tomará las medidas legales oportunas contra aquellas personas físicas o jurídicas que hayan difamado a nuestra organización o a nuestros afiliados.

SOBRE LA DISOLUCIÓN DEL PIQUETE POR PARTE DE MOSSOS D’ESQUADRA:
Desde CNT consideramos que el cuerpo policial incurrió en un flagrante abuso disolviendo a través de la violencia y las detenciones a un grupo de trabajadores, parados y estudiantes que ejercían su legítimo derecho a huelga como hicieron millones de trabajadores y trabajadoras en todo el Estado.

SOBRE LAS SEIS DETENCIONES Y DOS IDENTIFICACIONES PERPETRADAS POR EL CUERPO POLICIAL DE MOSSOS D’ESQUADRA:
Las seis detenciones, así como las dos identificaciones y la retención de más de cincuenta personas, se produjeron de una manera totalmente arbitraria, injusta y con una violencia totalmente desproporcionada, con la intención de amedrentar a los trabajadores para que no continuasen con el piquete. CNT ha ofrecido apoyo jurídico a todos los detenidos, de los cuales una persona es afiliada a nuestra organización, otra está afiliada a CC.OO., una tercera pertenece a UGT y los tres detenidos restantes no tienen ninguna filiación sindical.

CONCLUSIONES DE CNT TRAS LA HUELGA GENERAL:
Entendemos que el modelo sindical desarrollado en el Estado español durante los últimos treinta años ha gastado todos sus cartuchos con esta última huelga general, en la cual el seguimiento por parte de la clase trabajadora ha sido insuficiente y se ha manifestado el descrédito de los sindicatos mayoritarios. Nuestra organización continuará con su fórmula de representación directa a través de asambleas de trabajadores y secciones sindicales, sin subvenciones, sin liberados y sin “sindicalistas” a sueldo. Seguiremos ofreciendo apoyo sindical y asesoramiento jurídico-laboral gratuito a todos aquellos trabajadores que se acerquen a nuestros locales.